Les noies a la tardor

Lentament passegeu
suspeses, cada tarda,
silencioses a la veu
de la primera basarda
que puja cap el tard.

L'hivern alena ombrívol
i el fred es posa a l'esguard.
Però teniu el cor errívol,
i gairevé plorant
us amagueu a la cambra.

Cauen les fulles color d'ambre,
i us sentiu al més íntim
al respir de l'amant.
Amb el suport de: