Foscos amants
Foscos amants, fosca arbreda d'amants!
Universal, a vosaltres m'adrece.
No intentaré ningun himeneu ja.
No lloaré la vostra joventut.
No excitaré els vostres exercicis.
Jo sóc content. Se m'acaben els dies.
No m'ho han dit perquè hom, d'això, no en parla.
Però he mirat, ja amb enyor, aquests dies,
aquests moments que ara visc amb vosaltres
i passen, lleus, enllà de la finestra,
i estic ben cert que em moriré aviat.
Em moriré amb la felicitat
cobrint-me els ulls de fulles esplendents,
cossos febrils, un amor a la vida.
Universal, a vosaltres adrece
el meu adéu amb una mà cansada,
la meua mà amb cansament de mar.
Foscos amants, fosca arbreda d'amants!
Universal, a vosaltres m'adrece.
No intentaré ningun himeneu ja.
No lloaré la vostra joventut.
No excitaré els vostres exercicis.
Jo sóc content. Se m'acaben els dies.
No m'ho han dit perquè hom, d'això, no en parla.
Però he mirat, ja amb enyor, aquests dies,
aquests moments que ara visc amb vosaltres
i passen, lleus, enllà de la finestra,
i estic ben cert que em moriré aviat.
Em moriré amb la felicitat
cobrint-me els ulls de fulles esplendents,
cossos febrils, un amor a la vida.
Universal, a vosaltres adrece
el meu adéu amb una mà cansada,
la meua mà amb cansament de mar.
Foscos amants, fosca arbreda d'amants!
