I mar

Eduard Escoffet
trobaràs que la seva veu es deixata en el tros de mar que s'estén davant teu,
que el crit que t'estreny i esternuda des del fons de l'armari es deixata també en el tros de mar que s'estén davant teu
i em contaràs les hores de quan no observaves el tros de mar que s'estén davant teu,
oblidades no ermes sí ertes com un matí de desembre recorrent el terreny guanyat al tros de mar que s'estén davant teu,
he estat un fidel amic del mut davant del tros de mar que s'estén davant teu,
he guardat el crepitar de les paraules per quan em toqui parlar o defensar el tros de mar que s'estén davant meu,
no queda res dels passos que et va fer fer en el terreny guanyat al tros de mar que s'estén davant teu,
en deien la porta del cel i no era més que el final de la ciutat abans de caure en el tros de mar que.s'estén davant meu,
resta mut qui era qué tragino i resta un cadàver maquillat que no tornarà a maleir la sort davant del tros de mar que encara s'estén davant seu,

i seuràs a la vora del tros de mar que s'estén davant teu,
escopiràs a les ombres del tros de mar que s'estén davant teu,
i entendràs el tros de mar que s'estén davant teu
i no et caldrà cap més horitzó, només llàgrimes i aquest tros de mar que s'estén davant teu.

no són els monstres, és l'esperma,
no són la ferida, són uns àtoms,
no són les ales, sinó un tros de mar on es deixata la teva veu,
un tros de mar que s'estén davant teu.
un tros de mar que s'estén encara davant seu. 
Discos
Bradien + Eduard Escoffet, Escala (2015)
Amb el suport de: