Eduard Escoffet
Eduard Escoffet en un principi no feia llibres. Ara bé, té tants vincles internacionals i els ha tret un rendiment tan bo, que fa el que més li agrada: poesia sonora. I la porta arreu: Espanya, Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, la Xina, la República Txeca, els Estats Units i l’Argentina. No té gaire llibres, però sí que participa en alguna edició, com el fanzine Paté de pedra (2002, pàg. 32-33) o una de les ‘plaquettes’ de Cafè Central Edicions: Carrer d’urgell (2005). És coautor de les obres teatrals ¡Wamba va! (2005), amb Gerard Altaió, Josep Pedrals (Els Nens Eutròfics) i Martí Sales (Els Surfing Sirles); Puaj./ecs. (2005), amb Altaió i Pedrals, i La belbel underground (2006), amb Carles Hac Mor i Gerard Altaió. Escoffet és un home d’acció. És un dels màxims impulsors de l’activitat poètica de Barcelona. Inicia el cicle Viatge a la Polinèsia (1997-2000), ideat per acompanyar el final de mil·lenni amb poesies i polipoesies. I al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona s’ubica la seu del seu buc insígnia, Propost (projectes poètics sense títol), des d’on emprèn Proposta, el Festival Internacional de Poesies + Polipoesies, del qual hi ha un recull en triple DVD de les cinc edicions que van de l’any 2000 al 2004. Actua en un espectacle conjunt amb la formació de música electrònica Bradien i ha estat musicat per Gerard Quintana. També està editat el seu poema “quan et veig; quan no et veig”, recitat per Alex Brendemühl amb música de Rudy Gnutti, al CD antològic Sàmpler d’amor (Ancora Musica, 2009). I, finalment, sí, va caure en la temptació de publicar i signar tot un llibre propi, el poemari El terra i el cel (Alabatre, 45, LaBreu Edicions, 2013).
Autor de la biografia: Helena Morén Alegret
Fotos
