Era el dia que diuen dels difunts
era el dia que diuen dels difunts i tothom anava al
cementeri a veure que tal havia quedat el sepulcre dels
seus amb els rams mentre enraonaven sobre les collites o
sobre l'arribada d'unes putes noves o sobre la possibilitat
de ser alcalde o regidor. ell era allí era el seu lloc ningú
no li ho havia dit. passaven elles mentre els marits
parlaven enraonant sobre la darrera pel·lícula. se'ls feia la
boca aigua en parlar de robert taylor. de reüll guaitaven
aquell xicot que els agradava tantíssim i que no sabien
com collons se'l podrien dur al seu llit. parlaven també
de les receptes de la cuina. al meu marit li agrada massa
l'arròs al forn és molt monòton. el meu únicament
filenja l'arròs claret què li hem de fer ai quina vida si ho
sé no em case tu saps quins maldecaps. es saludaven en
encreuar-se. ell romania allí absurdament, era un infant
de sis o vuit anys. estava assegut als peus d'un cavalló
petit. ningú no el coneixia. devia ser un gitanet de les
coves. tenia la pell bruna sí és clar i hom li advertia una
propensió a una agilitat endimoniada a créixer. duien les
robes negres que feien al cas passejant entre els nínxols
entre les tombes entre els xiprers. el cementeri s'havia
vestit de diumenge. era un infant que semblava mexicà.
era un gitanet de les coves. havia arreglat la tomba del
seu germà que s'havia mort feia uns mesos i vigilava no
fessen malbé aquella terra aquella pols aquell cavalló on
era el seu germanet.
cementeri a veure que tal havia quedat el sepulcre dels
seus amb els rams mentre enraonaven sobre les collites o
sobre l'arribada d'unes putes noves o sobre la possibilitat
de ser alcalde o regidor. ell era allí era el seu lloc ningú
no li ho havia dit. passaven elles mentre els marits
parlaven enraonant sobre la darrera pel·lícula. se'ls feia la
boca aigua en parlar de robert taylor. de reüll guaitaven
aquell xicot que els agradava tantíssim i que no sabien
com collons se'l podrien dur al seu llit. parlaven també
de les receptes de la cuina. al meu marit li agrada massa
l'arròs al forn és molt monòton. el meu únicament
filenja l'arròs claret què li hem de fer ai quina vida si ho
sé no em case tu saps quins maldecaps. es saludaven en
encreuar-se. ell romania allí absurdament, era un infant
de sis o vuit anys. estava assegut als peus d'un cavalló
petit. ningú no el coneixia. devia ser un gitanet de les
coves. tenia la pell bruna sí és clar i hom li advertia una
propensió a una agilitat endimoniada a créixer. duien les
robes negres que feien al cas passejant entre els nínxols
entre les tombes entre els xiprers. el cementeri s'havia
vestit de diumenge. era un infant que semblava mexicà.
era un gitanet de les coves. havia arreglat la tomba del
seu germà que s'havia mort feia uns mesos i vigilava no
fessen malbé aquella terra aquella pols aquell cavalló on
era el seu germanet.
