escolte amb aquells amors meus hauria pogut escriure's una
novel·la. escolte no vosté s'ha equivocat. no hi ha gens de
presumpció a les meues paraules. ni pensar-ho. a veure si
ens entenem. escolte una novel·la ben gruixuda una novel·la
d'aquelles que en diuen novel·la riu. riga's vosté de "lo que
el viento se llevó" això és una bona merda. era una xicota. bé
si m'escolta li ho conte i si no tanque l'aixeta i a pastar fang.
ah bé sí. eulàlia era una xicota alta i amb unes rodoneses
que aleshores eren molt més que estimables però que
vaticinaven un futur més bé gras. el seu pare era a orà
coses de la guerra vosté sap. es lamentava la seua mare
avui he rebut carta d'ell només vol saber coses de la seua
filla estava boig per ella jo com si no existís ai senyor.
estava molt bona l'eulàlia escolte. un dia vam quedar
d'acord era diumenge i mentre la seua mare era a missa jo
vaig pujar al seu pis. ella m'esperava tota nua i ho vam fer
un parell de vegades al llit de la seua mare que era un llit
ample i còmode. enraonàrem després amb el balcó obert.
li vaig tocar la cuixa i em vaig enravenar. són les coses que
passen escolte. li vaig tocar els pèls de l'entrecuix i vàrem
tenir ganes tots dos una altra vegada però per l'enrenou
que sentia al carrer havia acabat la missa i em vaig vestir
ràpidament i vaig fugir. no ens vam tornar a veure. jo vaig
caure soldat. en tornar vaig preguntar per ella i vaig saber
que el seu pare no havia estat mai a orà sinó que estava
amagat a casa seua. vaig experimentar llavors l'espant la
por l'horror més gran que vosté es puga imaginar. em vaig
passar dos mesos a pa i aigua sense ganes de res i recorde
que només deia la mala puta la filla de la gran puta puta