Les nits

Vicent Andrés Estellés
Voldria escriure, ara, un amable poema
parlant de certes coses que encara hi ha d'amables,
segons crec o m'ha dit el veí del costat.
Vull ser amable, avui vull dir coses amables:
aniria per tota la casa a genollons
buscant coses amables, pregant que avui em siguen
donades certes coses que siguen ben amables
He perdut el costum de les coses amables;
ja se sap que són les coses d'aquest món...
He perdut el costum, no sé on les he deixades,
és possible al café, és possible en un banc
d'un passeig qualsevol, és possible, és possible...
Vaja vosté a saber. Ara, però, és de nit
i francament no són hores d'anar buscant
coses amables, coses tendres, coses amables
exactament: està tancat ara el café,
hi ha foscor al passeig, s'hi troben certes dones
que volen certes coses, estic cansat, no tinc
ganes de res de res, serà millor que em gite,
semà serà altre dia i ja se'm passarà
aquest desig, aquesta mania fulgurant
de les coses amables que m'han vingut de sobte.
Que m'ha vingut de sobte. Vull dir: que m'ha vingut.
Amb el suport de: