Per aigua estancada

S'alçava el sol, el vent bufava a favor:
tu ho senties, tot canviava.
Sense dubtar feres girar el vaixell a babord,
tu et senties indomable.

Ben aviat saberes dur el timó,
els carrers tu controlaves.
A les tempestes t'enfrontares amb valor
a un mar que no s'acabava.

Amb un canut i una birra a la mà
conegueres aquest ritme que et fa ballar.
A contratemps, sempre a contracorrent,
prengueres la consigna d'anar més enllà.

Però no veieres que era necessari
lluny d'aquesta riba allunyar-se;
la carronya et dugué a un obscur naufragi,
navegant per aigua estancada.

Però passà el temps, sorgiren les complicacions:
problemes a totes hores.
L'espessa boira et feu perdre la direcció,
tu et senties tota sola.

El teu vaixell començava a tocar fons,
submergint-se en l'escòria;
tu romangueres atordida a bord,
perduda, sense memòria.

Quedant encallada en l'evasió,
tots els ritmes ballats quedaren en l'oblit.
Cos sense vida, aliena del món,
frustrares el teu somni d'anar mar endins.

Però no veieres que era necessari
lluny d'aquesta riba allunyar-se;
la carronya et dugué a un obscur naufragi,
navegant per aigua estancada.
Amb el suport de: