Els mots i no
La memòria viu encara als ulls
entre el límit que talla la neu
la presó és la línia que ens separació
Un altre dia comença
La ràbia esguella el record
no trobarem mai un espai que no se'l menge el vent
on són els mots, on és l'esguard, on són els dies?
On són les ones, la carícia i la mentida?
La ràbia esguella el record
no trobarem mai un espai que no se'l menge el vent
On és l'estima, les paraules, la nostàlgia?
On són les ombres d'un somriure que es desgasta?
No et dones compte i et trobes,
a soles com la pedra tosca
Front a l’enemic
i vas plorar totes les lletres de la teua llengua
que et fan sentir
a soles!
La vida és un pont immens
no arribaràs molt lluny, company, un cop el bosc encès
on són els gestos, les cançons i l'alegria?
La veu del vent i la seua melodia?
L'àlgebra no explica el temps
No xafaràs mai més enllà de l'últim punt del cel
on és l'amor... l'amor?
els mots
... i no.
Surarem en la mar més profunda
per veure el blau del cel...
entre el límit que talla la neu
la presó és la línia que ens separació
Un altre dia comença
La ràbia esguella el record
no trobarem mai un espai que no se'l menge el vent
on són els mots, on és l'esguard, on són els dies?
On són les ones, la carícia i la mentida?
La ràbia esguella el record
no trobarem mai un espai que no se'l menge el vent
On és l'estima, les paraules, la nostàlgia?
On són les ombres d'un somriure que es desgasta?
No et dones compte i et trobes,
a soles com la pedra tosca
Front a l’enemic
i vas plorar totes les lletres de la teua llengua
que et fan sentir
a soles!
La vida és un pont immens
no arribaràs molt lluny, company, un cop el bosc encès
on són els gestos, les cançons i l'alegria?
La veu del vent i la seua melodia?
L'àlgebra no explica el temps
No xafaràs mai més enllà de l'últim punt del cel
on és l'amor... l'amor?
els mots
... i no.
Surarem en la mar més profunda
per veure el blau del cel...
