Sam & la Banda dels Reptes: "Hem creat imatges per oferir una idea d’esperança"

Sam & La Banda dels Reptes Foto: Griselda Escrigass

Com va sorgir el projecte de Sam & la Banda dels Reptes?
Vam esdevenir un projecte producte d’unes cançons. De manera natural vaig começar a compondre tot un seguit de cançons amb un fil conductor comú i una coherència especial. Així vam voler fer un pas endavant i donar a conèixer el projecte. Per fer-ho em vaig unir a en Toni Ibáñez (baixista), i van completar la banda en Sergi Martínez (guitarra), en Pep Borràs i en Xavi Fusté (bateria), tots músics amb una gran experiència i amb un bagatge comú molt important. Tots tenim influències d’estils molt diversos, i això ha ajudat a enriquir les cançons d’una manera molt personal. Cada músic de la banda hi afegeix la seva personalitat i el seu talent per donar vida a cadascuna de les cançons.

Com ha anat el procés de creació del disc?
El treball de producció del disc ha estat molt intens i alhora enriquidor, ja que ens ha ajudat a culminar el procés de consolidació del so de banda. La tasca del nostre productor (Abel Jazz) ha estat endreçar les cançons, sintetitzar-les i reconstruir-les recuperant-ne l'essència original. Aquest procés ha fet madurar el projecte, que ha cimentat el so de la banda.



Les vostres lletres són intenses i alhora delicades.
Hem volgut crear imatges i missatges per oferir una idea d’esperança, malgrat un plantejament inicial amb una part obscura. Hem intentat crear atmosferes i ambients que generin sensacions a qui ho escolta, posant la música al servei del missatge. Parlem de temàtiques diverses com l’amistat, l’amor i la crítica, una crítica feridora que no busca un discurs polític ni jutjar de manera sentimentalista, sinó que és més aviat és descriptiva, i suggereix imatges que ajuden a posar un mirall al món on vivim.

Estrenem "Sents el vent", un tema dur que parla de la crueltat de la guerra.
Sí, parla de com els 'poderosos' amb interessos s’aprofiten de la fe de les persones per enfrontar-nos, de com els innocents som sempre els que més patim. La cançó intenta posar imatges a aquestes sensacions i a través d’una tornada oberta i senzilla ens ofereix l’esperança. El vídeo reconstrueix aquestes imatges, cerca aquestes emocions, pensaments i sensacions. No busquem una història, sinó que volem que cadascú viatgi, vegi i senti...

Ferides, dolor, tristor...
És una lluita cap al sentir, cap a enfrontar-s'hi amb força i sense temença. Igual que la lletra, el vídeo pretén obrir una porta a la llum de l’esperança i la reconciliació amb tot el que ens amenaça. Aquest videoclip, dirigit per Bertus Companyó, ha tingut un equip de rodatge magnífic que ha regalat el seu talent per fer que la cançó es mostri en la seva més absoluta plenitud.