backstage

Sala La Mirona: a una hora del centre

Guardonada cinc vegades amb el Premi Enderrock a millor sala de concerts, va celebrar el setzè aniversari el passat desembre

Els Amics de les Arts i El Petit de Cal Eril al cartell del Curtcircuit

| 18/01/2018 a les 09:30h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, actualitat, revista, Salt, La Mirona, backstage
Quim Mercè, director de La Mirona de Salt
Quim Mercè, director de La Mirona de Salt | Juan Miguel Morales
La Mirona de Salt, al Gironès, va néixer sorpresa per la gran nevada del desembre del 2001. Els promotors es van haver d’esperar una setmana per posar la sala en marxa, però finalment el 21 de desembre d’aquell any,va obrir portes. Setze anys després s’ha convertit en un referent indiscutible de la música en directe a les comarques gironines i a Catalunya.

Fruit de les nits al Carrer dels Torrats i germana petita de la mítica La Pontenca de Girona, ha fet de la descentralització un valor afegit. Quan el concert interessa, no hi fa res la distància. “Jo també baixo a Barcelona, eh? –etziba l’actual director de la sala, Quim Marcé–. Els barcelonins podeu pujar a Girona, que tot just trigueu una hora, des del centre.”

Tot i el fred dels seus orígens, va fer despullar músics com Albert Pla, Gerard Quintana, Els Pets o Lax’n’Busto sota el lema ‘l’IVA cultural ens deixa en pilotes’, com a inèdita acció de protesta per l’augment d’IVA al sector cultural fins a un vergonyós 21% que va acabar, paradoxalment, tapant les vergonyes del personal. L’acció va assolir el zenit amb un concert nudista dels empordanesos The Gruixut’s.

I és que des de l’inici el component social i reivindicatiu de La Mirona ha tingut un paper preeminent. No han estat pocs els concerts solidaris, però Marcé recorda especialment el de Free Juanra, l’abril del 2002, en solidaritat amb el cantant de KOP, Juanra Rodríguez, acusat de presumpta col·laboració amb banda armada. Van haver d’obrir portes i posar tanques per acollir les més de 4.200 persones que s’hi van aplegar, en el bolo amb més aforament dels que s’han celebrat a la sala.

L’aleshores ministre de José Maria Aznar Francisco Álvarez-Cascos va trucar personalment a l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, per exigir-li que prohibís el concert. S’hi va negar, naturalment: va contestar-li que ell no practicava la censura. És ben clar que el ministre no devia tenir ni idea que la censura és una cosa que no ens agrada gens, als catalans.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais