efemèrides

El clam «Vull ser lliure» de Xesco Boix compleix 50 anys

L'efemèride coincideix amb la sortida de Puigdemont de la presó alemanya

La cançó country que posa música a la marea dels llaços grocs

| 06/04/2018 a les 13:30h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, cançó, Vull ser lliure, Puigdemont, efemèrides, Xesco Boix
Xesco Boix
Xesco Boix | Arxiu Enderrock


 
Coses del destí, la sortida de Puigdemont de la presó de Neumünster comparteix celebració amb una cançó que li escau com anell al dit. Avui fa 50 anys que Xesco Boix va treure "Vull ser lliure", una cançó que es troba inclosa al disc Bella Ciao (Als 4 Vents, 1968). El tema és una adaptació al català d'"Oh Freedom", un clam a la llibertat que corejaven els esclaus negres després de la Guerra de Secessió dels Estats Units, i que va ser enregistrat per primera vegada per E.R. Nance Family amb Clarence Dooley l'any 1931.

Aquest cant espiritual ha estat popularitzat per artistes com Joan Baez que va tocar-lo per primera vegada davant una gran multitud a la Marxa sobre Washington de l'any 1963."Oh Freedom" sempre s'ha relacionat amb el Moviment pels Drets Civils que va tenir lloc als Estats Units durant la dècada dels seixanta. 

En el cas de l'adaptació de Xesco Boix, el cantautor s'atrevia a clamar en plena dictadura franquista frases com "vull ser lliure", "vull justícia" o "no més porres". Proclames que de ben segur s'han pogut escoltar als carrers aquests convulsos mesos des de l'1 d'octubre. Tot i això, Puigdemont quedarà avui en llibertat sota fiança per un dictamen de la justícia alemanya, i la cançó de Boix posa melodia a la celebració. 
 

 
"Vull ser lliure"

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 
Prou segregació, prou segregació,
prou segregació, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 
No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 
Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 
Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 
No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais