El vell i el jazz

| 23/06/2011 a les 07:00h

 
Sense necessitat d’esmenar el poeta quan tracta la joventut com un diví tresor, és de justícia no arraconar en l’oblit els noms dels músics bregats que com el vell pescador de Hemingway segueixen sortint a la mar a la captura del peix que posi en solfa la seva existència. És clar que fa goig disposar d’un planter que ens augura un futur farcit d’excitants expectatives, però això ens hauria de permetre valorar en la seva justa mesura l’aportació encara vigent d’uns pioners d’edat venerable que han travessat oceans perquè tots aquests grumets que ara prenen el timó poguessin navegar amb el vent a favor. Per això la satisfacció és doble quan avis i néts surten a pescar junts. Un valuós gest de respecte i admiració recíproques amb el que s'exhibeix la bellesa d’uns valors que masa sovint trobem entre les restes del naufragi. L’aliança del pianista Ignasi Terraza amb el trompetista Josep Maria Farràs, exhibida en discos com Plaça Vella (Swit Records, 2010), pot servir molt bé de mostra. Com també és un exemple l’entesa entre el mestre del washboard Marcelo de Castro i el pianista de vint-i-dos anys Bernat Font, tripulants de la Barcelona Stride Band, que portarà l’esperit de la vella Nova Orleans el 15 de juliol a la Nova Jazz Cava de Terrassa. I posats a sortir a mar oberta, disposat a la captura del llobarro més formós, el saxofonista Marcel·lí Bayer ha coronat el seu projecte de graduació a l’Escola Superior de Música de Catalunya –Esmuc– amb un enregistrament per a nonet amb la col·laboració d’un pescador de volada com és l’altista octogenari Lee Konitz. La gravació l'ha convertida en disc el segell lleidatà Quadrant Records, i seria fantàstic que els festivals de la propera tardor (Lleida, Barcelona) llancessin l’ham i ens el servissin fresc i radiant en les seves programacions. 


Arxivat a: Dies i dies