El nostre Sgt. Pepper’s

| 17/01/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
El paradís de les paraules és el nostre Sgt. Pepper’s. La nostra llegenda del temps. Almenys així és com alguns ho veiem, i a més sense tripis ni febre. Qui estigui disposat a creure’ns, que continuï llegint i ens segueixi al desert.

En el regne de la imaginació
Els Beatles van refugiar-se en un acolorit club de cors solitaris per crear en total llibertat un àlbum rupturista. Amb un mecanisme similar, Carles Dénia s’ha refugiat en els versos dels poetes andalusins, aixecats sobre un món de jardins ensorrats i traduïts per Josep Piera. I amb els somiadors poetes andalusins, que ja no aspiren a cap premi literari ni necessiten cap reconeixement, el músic ha pogut trencar les convencions dels estils musicals.
 
El so artesà
Els Beatles van passar-se mesos als estudis d’Abbey Road experimentant amb el so i provant tota mena de tècniques d’enregistrament –el primer disc l’havien fet en poques hores–. El resultat: detallets per aquí i per allà, tot tan ben posat i tan estudiat que és gairebé impossible de dur-ho als escenaris. I Dénia ha seguit el mateix camí amb el mateix resultat: riu-te’n tu del so ECM.

Àlbums rodons
No sé si el dels Beatles va ser el primer àlbum conceptual de la història. En tot cas sí que va ser dels primers treballs que van plantejar dificultats serioses a les emissores de ràdio. No hi ha gaires tornades, i sí moltes transicions i girs sorprenents. Una peça et condueix a l’altra agafat de la mà, la darrera nota de “Sgt Pepper’s Lovely Hearts Club Band” és la primera de “With a Little Help of my Friends”. De la mateixa manera, per exemple, “Valencians, quin goig el vostre”, que podria funcionar com el senzill rítmic, radiable i emblemàtic d’El Paradís, no es tanca als tres minuts, sinó que la guitarra sense trasts d’Efren López es queda en primer pla, en un cop de geni, i segueix evolucionant fins a desembocar en una nova cançó amb nei i llaüt, “Flor estranya”, dilatant la pista fins als dotze minuts amb el mateix orientalisme psicodèlic amb què George Harrison s’estirava com un xiclet a “Within you without you”.

Moments únics
La immensa majoria de la música pop funciona a base de repeticions. Aquests dos discos no, són d’aquells que estan farcits de moments únics. Quan el piano s’afegeix a la veu de Dénia que canta “les boques blanques somriuen...” i les cordes s’afegeixen més tard amb una frase de fandango, l’efecte és màgic. I el mateix efecte, però amb tècnica inversa –és a dir, traient instruments–, es produeix al final de "Benvinguda siga l'estança", on Dénia, Piera i Ibn Khafaja caminen de l'infern al paradís com si fossin el Dant.

Continuaríem escrivint fascinats per aquests dos àlbums, però ens toca acabar i resumir. La majoria dels discos es van esgotant, gastant-se una mica amb cada nova escolta. Però n’hi ha uns pocs que van creixent, que per més que els observis no et deixen de sorprendre. Aquests discos són els que són realment obres d’art, perquè s’expliquen en ells mateixos. Amb el Sgt. Pepper’s ja ho sabem del cert. I amb El Paradís, el temps ho dirà.


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais