Pop-folk costumista

| 10/07/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
Un dels millors discos de pop-folk costumista que he escoltat darrerament és el de Lady Gipsy: Homenaje a Dolores Vargas (autoeditat, 2012).
És pop perquè no cal escoltar-lo més de dues o tres vegades perquè les tornades se t'instal·lin al cap i ja no en marxin en dos o tres dies, i perquè sona la mar de funky, suposo que gràcies a la feina del talentós Jack Tarradellas.
És folk perquè és un disc que s'inscriu enmig d'una tradició, la rumba catalana, que és una tradició dels gitanos catalans i de tothom qui s'hi vulgui atansar. Lady Gipsy ha debutat discogràficament emmirallant-se en La Terremoto de la mateixa manera que Bob Dylan va emmirallar-se en el seu primer àlbum en el trobador de carreteres i pols Woody Guthrie. Així, amb mestres i amb deixebles, és com va creixent la música folk. Conduint ràpid però mirant pel retrovisor.
I és costumista perquè parla dels macarrons –com Jaume Arnella!–, d'una dona farta que el seu marit visqui pel futbol, del desagradable despertador que ens fa posar en marxa al matí. En fi, que jo, a pesar que duc aquest jersei de coll alt en ple mes de juliol, trobo molt més real i entranyable aquest costumisme que no pas aquell altre de la cua del cine Verdi, per entendre'ns.
Però alerta, que no tot és costumisme, també hi ha fantasia, una espècie de 'Mil i una nits' ambientada al Park Güell:



Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais