La conversa entre Lídia Pujol i Teresa Forcades

 Lídia Pujol i Teresa Forcades Foto: Juan Miguel Morales

ENDERROCK: Com pot arribar Teresa Forcades, des del monestir de Sant Benet de Montserrat, a connectar amb Lídia Pujol i les seves cançons?

Teresa Forcades: Tot va ser arran de l’espectacle La cerimònia de la llum, l’any 2010. Em van fer arribar una gravació a través d’un amic comú i em va interessar moltíssim. Vaig tenir el goig d’assistir-hi un dels dies que es va estrenar, al Monestir de Sant Llorenç de Morunys. Em va impactar molt, no només per la música, les cançons i l’espectacle de so i llum, sinó per veure encarnat en Lídia Pujol el personatge de la Mare de Déu d’una manera i en un context transgressor. En un moment de l’espectacle, per exemple, es produeix un diàleg entre la Lídia i un cantant de veu musulmana fent l’anunci de la pregària. En un altre moment, al final de l’espectacle, es fa explícit el paper de la Mare de Déu com a portadora de vida. És una formulació sobre la figura de la Mare de Déu que trenca amb els dogmes, molt potent, i a la qual em sento molt pròxima.

EDR: Per a Lídia Pujol, és evident que Teresa Forcades ha estat una font d’influència política. També ha estat  font d’inspiració artística?

Lídia Pujol: No podria separar una cosa de l’altra. La Teresa és una presència inspiradora en tots els aspectes. Mirant-ho amb perspectiva, resulta paradoxal que una monja em vingués a veure a mi actuant en un monestir i que després hagi estat jo la que l’anava a veure a ella parlant en pavellons i places, que són els espais on vaig començar a actuar en els meu inici més punki ara fa vint anys. Amb el temps i de manera molt natural he anat trobant la inspiració en espais mil·lenaris com els monestirs, que representen la nostra història. Però en un primer moment jo tenia molts prejudicis respecte a la institució de l’Església, que em feien difícil pensar que pogués aproximar-me a una monja. El primer cop que vaig sentir a parlar de la Teresa va ser arran del seu discurs sobre la vacuna del papil·loma, i a partir d’aquí em vaig anar endinsant en el seu pensament, molt ampli i complet. Per mi ha estat la mestra que hauria volgut tenir. No és només una persona de gran intel·ligència: això valdria poc si no tingués també un do per a la comunicació que fa possible que el seu coneixement s’estengui arreu.

EDR: Lídia Pujol, has escrit al blog arran de l’experiència  al Procés Constituent: “rebel·lem-nos indignats però  revelem-nos primer”. No hi ha rebel·lió sense revelació?

L.P: Si no puc deslliurar-me del que limita el meu camí no podré avançar. Per exemple: per mi la religió sempre ha estat un focus de lluita. He anat contra l’estructura de l’Església d’una manera molt visceral, perquè a més a més convisc amb un historial personal molt relacionat amb l’abús. Però aquesta institució no deixa de ser un intermediari del qual ens hem de deslliurar en el camí de recerca de l’amor.