Entrevistes

Maria Coma: «El cant clàssic permet fer molt bé algunes coses, però limita quan en vols fer altres»

Parlem amb la cantant establerta al Montseny sobre el nou disc 'Vocal Roots'

| 26/04/2024 a les 18:30h

Maria Coma
Maria Coma | Sílvia Poch
La cantant i compositora barcelonina Maria Coma ha centrat els seus esforços dels darrers anys en investigar les possibilitats de la veu humana i el cos com a instrument musical polièdric. Tota aquesta tasca ha culminat en el treball Vocal Roots (Foehn Records, 2024), gravat únicament per l'artista amb el seu propi cos, amb l'excepció dels ocasionals beatbox que posa l'australià Sinjo. Parlem amb Coma per conèixer amb més detall aquest nou disc i la seva recerca artística.



Quan neix aquesta inquietud per començar a fer art i música tan sols a partir de la corporalitat i la veu?
Ve de fa molts anys... de fet, de tota la vida. Quan vaig començar a estudiar música, vaig passar per l'acadèmia clàssica fent piano, i després vaig fer el salt al jazz i la improvisació tant amb la veu com el piano. Va arribar un moment en què em vaig adonar que als concerts el que més m'agradava fer no era el típic entrenament vocal acadèmic, sinó moure'm per tot l'escenari. M'agrada molt la dansa, m'agrada molt fer coses de moviment i, intuïtivament, em vaig anar posant molt en el moviment del cos i en el camp de la somàtica fins a descobrir que el cos podia ser un instrument. De fet, quan vaig marxar a viure a Berlín el 2016, ho vaig fer en part perquè allà hi ha molt de moviment artístic híbrid i interdisciplinari, mentre que aquí normalment sempre ha costat una mica més d'entendre aquesta idea.
 
Per què creus que a Berlín està molt més establerta la interdisciplinarietat en l'àmbit artístic?
Et diria que hi té molt a veure el nivell de subvencions per a art. Allà donen molts diners a espais de dansa, a gent que fa projectes relacionats amb el moviment i amb el cos. Per això, molts ballarins de tot el món van a viure a Berlín. Jo he estat creant en espais i centres de creació que són per a ballarins, però com que soc músic i treballava molt amb l'espai i el cos, no els semblava estrany que estigués en un centre d'aquesta mena. Per a ells és normal veure treballar un músic amb el cos.


Com et va ajudar anar a viure allà per a investigar el teu cos com un instrument?
Allà he fet molt treball de cos i també m'he centrat molt en l'instrument de la veu i en investigar-lo en profunditat. I durant aquest procés m'ha canviat molt la veu. He trobat moltes més possibilitats que només fent cant líric, clàssic i les tècniques que té associades. El cant clàssic et permet fer molt bé algunes coses, però et limita quan en vols fer altres. En canvi, amb aquesta recerca de la veu he acabat fent molta música folk tradicional de Geòrgia, Rússia, Bulgària... He format part de corals d'algunes d'aquestes músiques i n'he après molt. Amb això no vull renegar pas de l'acadèmia, però sí que vull afegir que crec que hi ha altres eines que amplien molta la teva formació. Per exemple, no té res a veure cantar com a solista a cantar amb altres veus. És tot un altre món.

Aquesta investigació de la veu i el cos té un concepte primitivista, és a dir, que s'inspira en idees prehistòriques i no occidentals?
En part sí. Per exemple, una professora meva de Berlín, que és ballarina i ve d'Eslovènia, sempre diu que les cançons tradicionals d'allà i, d'altres països propers, es cantaven al camp, treballant. És a dir, que la gent tenia arrelat cantar amb l'esforç físic necessari del camp. Per altra banda, a Bulgària fan uns tipus d'aguts determinats perquè es pugui sentir de muntanya a muntanya i, a Geòrgia, una companya em va explicar que tothom sap cantar molt bé allà, perquè és una tradició que es transmet de generació a generació i d'una manera molt somàtica i física.

El disc l'has gravat a Berlín, però has fet diverses residències en espais de creació?
Principalment, l'he creat a Lake Studios, una escola i centre de creació de dansa que es troba als afores de Berlín. Abans de fer el disc, ja havia fet servir el nom Vocal Roots per a altres projectes que feia relacionats amb investigar la veu i el cos. Vaig tenir dubtes sobre si posar-li aquest títol, Bodylandscape o Koro. "Bodylandscape", a banda de ser el títol d'una cançó del disc, ha estat el títol d'una peça d'art sonor que vaig exposar al Centre d'Arts Santa Mònica, però al final em vaig decantar per Vocal Roots perquè quan li preguntava a gent que coneixia bé el que estava fent sobre el títol, tothom em va dir que li posés aquest nom. Al principi, em sabia una mica de greu aquest, perquè no era un nom 100% nou per a mi, però després vaig pensar que estaria contenta d'haver-li posat el nom que veritablement considerava en aquell moment.


Com va sorgir la col·laboració amb el beat-boxer australià Sinjo?
Aquest disc volia gravar-lo tota sola i produir-lo jo mateixa per primer cop. Sentia que havia de fer-ho així, tot i que també és dur gravar i produir. Com que volia incloure alguns petits beatbox i jo no puc fer-ho amb la meva veu, vaig contactar amb l'australià Sinjo, que fa molts anys que viu a Berlín i és una mica un dels caps de tota l'escena que es mou per allà. No hi ha gaires pistes de beatbox al llarg del disc, però sí algunes per donar-li més punch a determinades cançons. Em va encantar poder gravar amb ell.
 
Com es plasmarà el disc en el directe?
La idea és que hi hagi tres persones i, per tant, tres veus dalt de l'escenari. En un primer moment, vaig començar a treballar amb dues persones que m'estimo molt, però una d'elles es va quedar embarassada a mig procés i ara he hagut de fer canvis. Ara mateix, estic col·laborarant amb la Maider Lasa Santamaría, amb qui fa molt temps que ens coneixem, i he començat a cantar amb dues persones més per tenir diverses opcions i poder manegar millor futurs contratemps.

En el format, fareu servir molts efectes o serà més aviat cru?
Dependrà una mica de tot, sobretot de l'espai. El format més complex i que abastarà més sons serà un format amb tres veus, amb uns seqüenciadors de loops i un format de llums i escenografia concrets que hem dissenyat. Alhora, però, també volem fer un directe molt més cru i d'aquí poc farem uns vídeos en directe en aquesta línia. Aquest format cru, sense microfonació, casa molt amb una església o una ermita, per exemple. En canvi, en un teatre convencional anirem amb micros al cap i també dispararem els beatbox des d'un octapad. M'agrada no tancar-me i, fins i tot, faré concerts amb piano.
 

Maria Coma Foto: Arxiu Foehn Records


On serà el concert de presentació?
Per ara, encara no tenim un concert de presentació oficial, encara n'estem buscant. Tenim ja alguns concerts aparaulats, però no poden ser de presentació perquè són en un lloc i context massa específic. Per ara, el concert que puc anunciar serà un que faré al costat de casa i que serà molt despreocupat. Serà el 12 de maig a les set de la tarda, al Montseny, al centre de creació Cal Bonamic.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Maria Coma, entrevistes, experimentació, vocal roots

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.