Es tracta d'un concert fet seguint la mateixa estratègia que tres mesos abans havia emprat Raimon per a un altre històric recital al mateix recinte: fer que els permisos els demanés un empresari a títol personal (Oriol Regàs en tots dos casos). Tan un recital com l'altre van estar absolutament polititzats. A la primera fila del Palau hi havia els principals líders dels partits democràtics, aleshores dirigents clandestins de partits ilegals.
Llach hi va actuar tres dies seguits: les nits del 15 i el 16 de gener i la tarda del 17. Va ser la primera ocasió en que va poder cantar "On vas?" i recuperar "L'estaca", dos dels seus temes més prohibits. No obstant això, la cançó que millor defineix el concert és "Silenci": “Em vaig ennuegar. Aleshores vaig sentir que algunes veus començaven a cantar, i em vaig emocionar. No podia seguir cantant. Em vaig girar cap a la Laura, per veure si ella hi podia fer alguna cosa, i la vaig veure amarada, plorant. Després hi ha qui ho ha vist com un acte professional. No. En aquell moment jo volava en un núvol de sentiments, d’emoció, de militància i de complicitat amb els milers de persones que hi havia allà”. La revista FOLC dedica un extens reportatge als concerts de Raimon, Llach i Pi de la Serra (aquest últim, el febrer de 1976) al Palau dels Esports de Barcelona.
.gif)
.png)
