Aquesta formació nascuda ja fa set anys a Bellpuig, no només han anat ampliant la banda inicial (en aquest darrer disc conten amb vuit músics), sinó que han fet un important salt qualitatiu.
El grup que va començar el 1998 recuperant cançons tradicionals, ara presenten un món de dotze cançons pròpies, consensuades entre tots els integrants.
Després de la seva primera maqueta enregistrada al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona en directe i del seu primer disc La cova del Creco (autoeditat, 2002), la formació va optar per buscar un nou so Cercavins, "trobar el punt just d'equilibri entre la música d'arrel i la contundència del rock, i a partir d'aquí anar-hi incorporant elements que hi aportessin varietat", explica Héctor Beberide (buzuki, ud, acordió i guitarres).
El treball recull estils diversos, des d'alguna guitarra elèctrica al més pur estil rock, fins a sons balcànics, àrabs o countries. Pel que fa a les lletres, deu de les dotze peces del disc són instrumentades, i es que tal i com explica Berberide; "àbans érem un conjunt instrumental i ara ens hi fixem molt". Temes que parlen amb optimisme de canvis i de la necessitat de trobar nous camins.
.gif)
.png)
