Gerard Quintana i Joel Joan convertiran el Sant Jordi en un tros de cel

 Gerard Quintana no pujarà sol a l’ecenari. L’ex-cantant de Sopa de Cabra s’acompanyarà de l’actor Joel Joan en una ocasió tan especial com aquesta. Es tracta d’un duet que ja s’ha donat en més d’una ocasió, i que ha quedat plasmat en el disc que acompanya el DVD Per un tros de cel (Música Global, 2005). Així és com Gerard Quintana prepara aquest concert.

Què penses de la iniciativa d’un festival permanent de música en català a Barcelona per Sant Jordi?
És una bona iniciativa en el sentit que hi ha un esforç especial cap a la gent que fa música i s’expressa majoritàriament en català. Perquè malgrat campanyes que ens puguin fer creure que tot va bé, la situació del mercat en català està en desaventatge en quant a canals i mitjans. Sóc partidari que les propostes en diferents llengües convisquin en un mateix escenari, però per circumstàncies excepcionals del país el CAS em sembla genial.
Com et planteges el concert amb en Joel Joan?
Serà diferent del que hem fet per petits teatres perquè el Palau Sant Jordi demana una altra energia, és un espai que s’ha d’omplir d’una altra forma. Farem versions de temes com “Camins”, de Sopa de Cabra, i de temes que han sortit al CD-DVD Per un tros de cel, com “Caic” i “Jo”, a mitges amb el Joel Joan, i de l’espectacle que vam fer junts, Secrets compartits.
El festival es diu Catalunya Acció Sonora. Quina és l’acció sonora necessària en aquest país?
Uf! S’ha de treballar molts àmbits perquè tingui sentit aquest concert. El CAS no té sentit com a acte aïllat. La gent que ens expressem en català fent música no competim amb les llistes de vendes dels productes més comercials, ni amb els triomfadors d’O.T., ni amb les modes. És una de les riqueses de la música en català, que tot són propostes personals i creatives, que entenen la música com a cultura i no pur entreteniment. Cal replantejar-nos què és la música de casa nostra. I, si és cultura, cal que, per exemple, propostes com la que fa Enderrock amb el cicle El Músic del Mes s’ampliïn i trobar la música implicada en l’ensenyament sigui una constant. La música és patrimoni cultural i pot arribar a qualsevol lloc; cal potenciar els canals i circuïts perquè pugui passar com la música africana de qualitat, que passa pels circuïts internacionals. Pel que fa a capacitat de promoció, no podrem competir en diners, però sí ho podem fer amb creativitat i cal saber tractar-ho, fora dels circuits lúdics i festius. Tractar la música com a cultura. Cada vegada més veig la música en català menys en envelats per fer saltar la gent i demanant un esforç més gran del públic.