Lax'n'Busto repeteixen al Sant Jordi per Sant Jordi

| 16/03/2006 a les 07:00h

L’any passat ja van pujar al Sant Jordi amb un públic entregat davant les cançons dels vendrellencs. Els Lax’n’busto repeteixen dalt l’escenari seguint la línia de la gira Amb tu, però amb unes quantes sorpreses amagades sota la màniga. Jimmy Piñol, bateria del grup, ens explica com es preparen pel Catalunya Acció Sonora.

Què penses de la iniciativa d’un festival permanent de música en català a Barcelona per Sant Jordi?
L’any passat ja ens va semblar molt bona idea. Els organitzadors ens van explicar que organitzaven l’acte del Sant Jordi perquè com l’11 de Setembre a Barcelona havia quedat desdibuixat pels atemptats d’EUA, volien reclamar una diada cultural catalana. Tot el que es faci per la llengua sempre és poc. Si no ho fem des d’aquí, no vindran a fer-nos-ho. Ens sembla bé que es faci a més que no sigui polititzada, sinó més popular. Suposo que ens han cridat, a nosaltres com la Companyia Elèctrica Dharma, com a grups de renom, perquè hi hagi un reclam suficient per omplir el Palau Sant Jordi.
Com us plantegeu el concert?
Ens el plantegem diferent. Tocarem cinquanta minuts. Aquest any donem continuïtat a la gira Amb tu, però recuperant algunes cançons antigues en directe. Farem tretze o catorze temes, incloent de conegudes per tal de fer un concert més directe i energètic. Cançons com “La meva terra és el mar”, “Miami Beach”, “Tu ets la llum”, “Nena”, “Tinc fam de tu” i no us diré més, deixem alguna per a la sorpresa, no?! 
El festival es diu Catalunya Acció Sonora. Quina és l’acció sonora necessària en aquest país?
Fa falta una mica de tot. Nosaltres sempre hem defensat que cal més suport a les infraestructures d’arreu del país. Les Cases de la Música, amb els seus actes i programes, estan en la línia del que hauria de ser. S’està fent camí, però n’hi ha molt per recórrer. Fa vint anys que estem als escenaris i vam enganxar amb el fenomen mal anomenat ‘rock català’; ara és una etiqueta per alguns pejorativa i passada de moda, però s’ha aconseguit normalitzar la música en català, hi ha més cultura musical i músics preparats. Ara bé, la indústria, que és alternativa i independent, acusen el pirateig, cosa que fa que no es pugui donar suport als grups novells. I està clar, que si no ho fa aquesta, les multinacionals ho faran menys. És un moment delicat, on cal demanar més consciència per part del públic.
Arxivat a: Enderrock