Què penses de la iniciativa d’un festival permanent de música en català a Barcelona per Sant Jordi?
Entra bastant en la dinàmica dels festivals que es fan fora de Barcelona. En el cas de Barcelona és normal que es faci en un sol dia, però fins que no passin quatre o cinc anys no es pot donar per consolidat. Per ara, dependrà de la data, del cartell i de les circumstàncies. És un fet preocupant que el CAS ara surti de les cavernes, quan hauria de ser normal i que ja no fes falta.
Com us plantegeu el concert?
El repte es multiplica, perquè en el nostre cas presentem disc i grup. Per nosaltres és estrany ja que no haurem fet cap concert abans, haurem just acabat de treure el disc i fem la presentació en un espai de primera divisió. Fa una mica de vertigen. Ara bé, com tenim una filosofia de fer stages amb els músics i fer assajos amb públic, ens plantegem el concert no com un espectacle únic, sinó com qualsevol concert que anirem rodant.Serà un concert pensat i tan acabat com el concert que farà deu d’Aramateix. Serà com si haguéssim fet el primer concert a Alpens, perquè sinó seria una falta de respecte per al públic d’arreu, que són precisament els que es mostren sovint més impacients. No podem dir encara com serà l’espectacle, perquè està en una fase molt embrionària el que resultarà de transformar el llistat de cançons amb espectacle.
El festival es diu Catalunya Acció Sonora. Quina és l’acció sonora necessària en aquest país?
La difusió, bàsicament. Que la gent tingui possibilitat d’escoltar música catalana i en català amb normalitat. Ara les emissores de ràdio amb prou feines en posen i, quan ho fan, sembla que parlin del zoològic, t’ensenyen la gàbia dels catalans, dient allò de: ‘i ara, una cançó en català’. No ho fan pas amb les altres llengües, no sents ‘i ara una cançó en anglès’. Cal posar i escoltar música en català amb normalitat.
.gif)
.png)
