Rafèu Sichel, acordió dels Rauxa.
Què en penseu de la iniciativa d’un festival permanent de música en català a Barcelona per Sant Jordi?
Per Sant Jordi, la tradició sempre ha estat la del llibre i la rosa. A l’edició de llibres en català encara li fa falta un impuls, i és cert que campanyes com la setmana del llibre en català per exemple hi contribueixen. Però encara queda molt per fer, i així mateix pel que fa a la música en català. Aprofitar la Diada de Sant Jordi per a fomentar-la i donar-la a conèixer al públic és una manera d’eixamplar l’oferta cultural del país: és un dia reivindicatiu en el qual crec que tot allò que toca a la cultura catalana hi té cabuda. La producció cultural en català és ben viva i se li ha de donar sortida per a què pugui continuar així. Un festival permanent de música en català per Sant Jordi és, a parer meu, una molt bona iniciativa, tant per al públic, que així pot gaudir en directe d’una música amb la qual es pot sentir més identificat, com per als grups que composem en català. Tenint un dia en el qual reivindiquem la nostra cultura, compartir-ne les diferents vessants amb el públic, i especialment la musical, és una cosa que cal fer per Sant Jordi. Tots hi sortim guanyant.
Com us plantegeu el concert? El fet de tocar en un escenari tan gran i representatiu com el Palau Sant Jordi farà que hi hagi algun punt especial en el vostre directe?
Algun punt especial? Es clar: tremolarem de nervis! Però a tots ens fa molta il·lusió anar a tocar en un lloc tan emblemàtic com aquest. Jo crec que se’ns farà curtet per això. I per tant, haurem d’omplir aquesta mitja hora amb uns temes potents i ben escollits. Encara no hem decidit quines cançons tocarem ni tampoc en quin ordre, però ens ho pensarem bé, i discutirem... entre vuit músics, costa posar-se d’acord amb aquest tipus de coses... Però no patiu, segur que sortirà rodó!
El festival es diu Catalunya Acció Sonora. Quina és l’acció sonora necessària en aquest país?
Com ho diu l’adjectiu sonora, s’ha de fer sentir. Cal que sigui present per tot arreu del país, i per tant, no només calen festivals a Barcelona, sinó també a les altres ciutats. I per a què això sigui possible, caldria ajudar més les associacions d’àmbit local que promouen la cultura popular. Moltes treballen tot l’any de manera aferrissada, sense cap ànim de lucre i amb molt pocs recursos. Aquesta és una situació difícil per a què la feina feta – que és molta – sigui visible i eficaç.
Un bon mitjà també de fomentar la música catalana són les ràdios, i en especial les locals. Són elles les primeres en difondre els grups de música de la seva regió, i qui els donen a conèixer. Ara s’està parlant de Ràdio 4, que sembla que estigui en perill. Es va crear per a reforçar l’oferta en català de Ràdio Nacional d’Espanya, i si arribés a desaparèixer, seria un cop dur per a Catalunya. Les ràdios que emeten música en català – ben poques que n’hi ha! – cal incentivar-les, no retallar-ne la presència a la banda FM!
Una altra cosa molt positiva per als grups que componen en català, són els concursos i les plataformes. Parlo per experiència pròpia: per a Rauxa, guanyar el Sona9 ha representat un boom considerable, no només perquè ens ha permès treure un CD al mercat, sinó també perquè ens estan sortint molts més concerts ara que l’any passat. Això sí que és ajudar un grup a tirar endavant amb la seva música!
.gif)
.png)
