El pare era un Rolling Stone
Les batalletes que explica el pare sobre el seu passat com a músic de rock ja comencen a cansar i el nen no sap si creure-se-les. La recerca al Google no dona gaire resultats, a l’E-mule no troba res i a l’iTunes tampoc te cap mp3 del grup del pare, encara menys a les llistes de tons i politons per mòbils, les revistes de música gairebé no els citen, no han tocat mai ni al Senglar ni a l’Acampada Jove i a la botiga de discos el remeten a la secció de col·leccionistes on hi han discos de vinil com aquells que usen els djs. El seu pare va formar part d’una generació de grups que van obrir foc els anys vuitanta cantant en català. Una generació perduda que va quedar atrapada entre el rock laietà i progressiu dels setanta i l’anomenat boom del rock en català dels noranta amb els quatre del Sant Jordi al capdavant (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït).
Als 80 es va viure una eclosió de bandes arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya també però la premsa, els mitjans de promoció i les discogràfiques es van quedar exclusivament amb la sobrevalorada 'movida madrilenya'. I si els grups que cantaven en castellà van quedar fora de joc, molt més magre ho van tenir els que van decidir de manera natural fer-ho en català. La seva va ser una travessa en el desert. Una generació perduda que per lògica reclama el seu dret a ser reconegut com a pioners com s’ha encarregat recentment la revista Rockol·lecció del grup Enderrock amb un número especial. Per Sant Jordi s’editarà un doble CD recopilatori i dissabte passat quatre d’aquestes bandes van treure la pols als instruments per recordar les seves cançons a l’escenari de Bikini.
Va començar el grup de l’exCoses Ton Rutllo, els T.R., que van oferir una actuació acústica en format de quartet on van mostrar el seu pop urbà amb un cert pòsit de folk. Els van seguir B-30, amb un posat més rocker i un so més contundent.
Duble Buble no era la primera vegada que tornaven als escenaris, ja ho van fer l’any 2001 amb un parell de concerts per presentar el recopilatori Recull. Perduts al mig de l’espai, el més semblant a un hit que van tenir, va reactivar les neurones dels records i dels sentiments, com també ho van fer Clava’t o Cristina. El grup de l’Esquirol van actuar amb la formació completa i amb tres vocalistes de suport. Els N’Gai N’Gai es van caracteritzar per la seva cura de la imatge, i el cantant Jordi Bastard no s’en va oblidar rescatant d’un calaix les reixes i una camisa, jaqueta i abaloris recuperats de l’imaginari d’Adam & The Ants i, es clar, les seves "Sunglasses". Tema que va sonar juntament amb "Tu ho fas per mi", "Fotomaton", "Pol petit" i "No hi ha futur", entre altres cançons reivindicables del grup de Sant Pol de Mar, que per cert tornen a estar en actiu.
Dilluns, quan el nen torni a l’escola podrà dir orgullós que el seu pare és un vell rocker d’aquells que no moren mai.
.gif)
.png)
