12Twelve, post-rock de cambra

| 30/04/2006 a les 14:00h

Després d’un any gairebé sabàtic, els barcelonins 12Twelve han publicat un quart treball discogràfic, titulat L’univers (Acuarela, 2006), amb el qual enceten una nova etapa amb el segell madrileny. Per enregistrar aquest disc van viatjar novament als estudis Electrical Audio de Chicago –el 2003 ja hi van gravar l’anterior Speritismo (Boa)–,
on el productor Steve Albini (Nirvana, PJ Harvey, Pixies) ha repetit als controls tècnics. “Volíem sonar crus i
reals, i Albini és el millor captant el so veritable dels instruments. És una forma de gravació sense cap sobreproducció”, explica Jaume Pantaleón, guitarra de la banda, que també assegura que el fet de titular el disc en català és una manera de reivindicar la seva procedència. El nou material dels 12Twelve sona diferent. Sense perdre precisió i mantenint-se íntegrament instrumentals, han guanyat immediatesa despullant el seu so d’efectes i volum sònic, alhora que han redescobert la melodia i han integrat influències de compositors com Lalo Schifrin i Herny Mancini, així com del free jazz, en part gràcies a l’aposta pel saxo de Jens Neumaier i que Javier García hagi canviat el baix elèctric pel contrabaix. “Sempre hem plantejat els discos com bandes sonores, però aquesta és la primera vegada que el fem per escenes. Volíem que els temes fossin més curts i amb aspecte de cançó. Ha estat tot un repte”, afirma Pantaleón. 
Arxivat a: Enderrock