Amb el seu segon disc en solitari, Duna (Metak, 2006), la cantant de Kashbad i col·laboradora habitual de Fermin Muguruza deixa de banda el rock electrònic del seu debut per passar a una amalgama d'estils, sonoritats minimalistes i melodies elaborades.
ENDERROCK: Duna va nèixer per la banda sonora d'una pel·lícula sobre surf a Sant Sebastià...
SORKUN: Sí, un film que mai es va arribar a realitzar. Em van encarregar la música i al principi això va suposar que concebís tots els temes com una sessió, no tant com a cançons propiament dites. Al final això va canviar i ara cada tema té la seva personalitat. Hi ha moltes referències al món del cinema: Nosferatu, Parix Texas... Però seria massa pretensiós dir que he fet una banda sonora. Hi ha un cert tint cinematogràfic, però res més.
EDR: De tots els discos que has fet amb els teus diferents projectes, és el més allunyat del rock. Per què?
S: Potser per la presència d'elements com el saxo baríton o el teclat, que són molt orgànics. Em venia de gust que no hi hagués tanta distorsió de guitarres, volia cançons més llargues, tenia molt clar que hi hauria instruments de vent... Una referència seria Morphine, que és un grup que sempre ens ha agradat a tota la banda.
EDR: Com es compaginen les gires internacionals amb un personatge com Fermin Muguruza amb la creació de noves cançons pròpies?
S: Anant de gira sempre hi ha temps lliure, passes moltes hores viatjant i allí és on jo aprofito per escriure algunes idees, escoltar discos que m'inspiren... A més veus un munt de concerts i això motiva molt.
EDR: Potser un dels temes més sorprenent de Duna és la versió del "Rescue Me" d'Arteha Franklin. D'on surt la idea?
S: Va sorgir una mica per atzar. Jo volia fer un drum'n'bass i vaig començar a cantar per sobre de la base aquesta cançó. Quedava tan bé que vam decidir deixar-la.
Divendres 30 de juny. Escenari Montblanc, 17h
.gif)
.png)
