Gemma Humet, la veu de la consciència

La vallesana Gemma Humet troba nous motius pels quals cantar amb veu dolça i aires renovats dos anys després de la presentació de l'autobiogràfic Si canto enrere (Satélite K, 2015). Amb un so més modern aconseguit gràcies a l'aportació del productor Carles 'Campi' Campón, hissa la bandera de la cançó protesta i dirigeix una mirada crítica a les causes del seu voltant al seu segon disc, Encara (Satélite K).

El títol del treball, que surt a la venda avui mateix, és la traducció al català de Todavía, un llibre de poemes de Mario Benedetti, paraula que funciona amb les seves dues formes, el verb i l'adverbi de temps: "L''encara' és aquell moment que fa possible l'impossible, aquella paraula que et fa veure que som a temps de canviar tot el que no ens agrada del món. D'altra banda, ens recorda que per poder fer tot això hem d'encarar-ho tot, enfrontar-nos als problemes i donar resposta", explica la música.



Si el debut Si canto enrere (Satélite K, 2015) era la recol·lecció de diverses experiències vitals, aquí la música es decanta pel vessant de la protesta. "Tinc la necessitat de protestar, de denunciar i intentar participar del canvi social, i per tant necessitava que el que fes també anés una mica en aquesta direcció", diu Humet, que sempre ha manifestat el seu interès perquè "les cançons ajudin a fer millor aquest món".

Al disc s'hi poden trobar cançons que parlen de la crisi dels refugiats –"Les veus del mar"–, de com l'especulació immobiliària i l'ésser humà han destrossat el litoral català –"Empordà"–, de la hipocresia a les xarxes socials –"Home Llop"–, i dos temes que giren al voltant de la crueltat de les guerres –"Guerra" i "Barcelona, març de 1938"–. A més, com ja és habitual en ella, s'hi recullen dos poemes musicats: "Podries", de Joana Raspall, i "La Quimera", d'Alfonsina Storni.