Calella Càmping Rock Foto: Ferran Sendra
La idea era fer un festival que anés més enllà de la música i per aquest motiu també hi va haver lloc per altres activitats com el cinema. A més, es va habilitar una zona d’acampada per als que volguessin seguir els tres dies d’activitats ben a prop. Entre els campistes s’hi trobaven alguns dels músics, com Max Sunyer.
Els encarregats d’obrir el foc van ser Pharmacus, formació en la que hi trobem el guitarrista de jazz Pere Soto i l’avui reputat tècnic de so Enric Lindo. La seva actuació no estava anunciada, com ho recorda Lindo: “No estàvem al cartell però la setmana abans havia convençut als de Magic que ens deixessin actuar. A l’arribar ningú no ho sabia. Vaig explicar-ho als altres grups, que es van solidaritzar amb mi, i al final van fer les comprovacions i vam poder tocar”.
En l’anecdotari del festival hi ha la trobada de Jordi García de Suck Electrònick amb Chris Cutler, del grup britànic de rock experimental Henry Cow: “Després de tocar em va venir a veure Maggie Thomas, que havia estat parella de Mike Oldfield, i em va dir que Cutler em buscava. D’allà en van sortir un parell de gires conjuntes”.
Per la seva banda, Santi Arisa, que havia estat present a les edicions del Canet Rock recorda i compara els dos festivals: “El Canet Rock va ser en blanc i negre i Calella va ser en colors, per l’ambient, les drogues i el tipus de música”. José Miguel Oca, de Borne, també compara els dos festivals: “La gent de Canet estava molt feta al festival, però la gent de Calella no s’hi va volcar gens. No els va fer gràcia que arribessin tants hippies de cop, tot i que no hi va haver cap problema. Estic segur que ara seria molt diferent”. Per la seva banda, el músic madrileny Antonio Gómez ‘El Ruso’, guitarrista de Vade Retro, recorda que “el muntatge va ser realment espectacular, amb la pràctica totalitat dels grups rockers madrilenys de l’època, tot i que el desgavell era la tònica general i es fumaven els porros a cabassos”.
Autor: Ferran Sendra
.gif)
