Hidden Track Records és una discogràfica amb pocs mesos de vida, però que ja està donant feina a periodistes, aficionats i festivals de l'escena musical catalana. Les últimes novetats que presenta el segell orquestrat per Louise Sansom són els discos de Lu Rois i Caseta. Aquests dos grups han volgut estrenar a Enderrock els seus nous treballs. 

Lu Rois és una cantant i pianista que des del 2014 treu referències i que ara presenta Clarobscur (Hidden Track, 2017), un segon àlbum que ha estat gravat amb l'ajuda de Joana Gomila al contrabaix i Núria Galvany al violoncel, entre altres músics i amb col·laboracions d'Espaldamaceta o Carles Belda. En paraules pròpies, diu:

"A Clarobscur pinto un quadre de sonoritats infinites i figuracions d'un realisme del tot màgic. A través dels onze temes que configuren el disc, retrato un univers dual, ple de crueltat i amabilitat, esperança i acció, llum i tenebres, sense amagar-ne cap detall. Apel·lo a les emocions més profundes, amb una intensitat visceral, lletres carregades de poesia i pinzellades sonores captivadores, hipnòtiques i addictives. Amb una veu embruixada i el piano, em moc entre el folk de cambra, el minimalisme ambiental i les balades intimistes. Envoltant i embriagant l'oient amb una sonoritat cinematogràfica i una sensibilitat desbordant".


Caseta








Caseta debuten amb Naufragi (Hidden Track, 2017). El quintet de Matadepera s'estrena amb un disc reflexiu i delicat que parla de les relacions interpersonals a través de 12 cançons. En paraules de la banda, descriuen el disc i les peripècies per treure'l així:

"Si haguéssim de parlar del disc a nivell personal, diríem que Naufragi ha suposat tot un repte per a nosaltres. Hem passat molt de temps preparant-lo, i en aquest llarg camí hem après moltes coses que com a banda encara no sabíem. Avui és un dia molt especial per a Caseta, s'obre un nou episodi d'aquesta odissea titulada "treure un disc en ple segle XXI", de la qual ja portem viscuts uns quants capítols i esperem viure'n molts més. Avui presentem l'àlbum a Enderrock, i sempre que ens toca parlar-ne tenim problemes per arribar a un punt en comú, ajuntar opinions i donar-li una sola definició. Suposo que això respon al fet que cadascú  l'ha viscut d'una manera diferent dins el grup, i que cadascú se l'ha fet seu d'una manera molt personal. Naufragi és, al cap i a la fi, un compendi de dotze cançons que parlen de la soledat, del pas del temps, de l'amor i del desengany. És el procés d'un hipotètic nàufrag abandonat en la immensitat de les seves pors i les seves inseguretats. Però també és, al mateix temps (i potser aquesta és la definició més important i transcendent), hores i hores de dedicació de cinc bons amics tancats dia sí i dia també practicant i arranjant cançons. Posant-se d'acord en el que faci falta i posant tot el seu esforç per arribar a un punt en comú, el punt on Caseta pren sentit estètic i estilístic. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, però avui podem dir molt contents que Naufragi és exactament el disc que volíem presentar. Esperem que en gaudiu tant com nosaltres vam gaudir-ne fent-lo.