El 23 de maig de 1968, dia de l'Ascensió, va celebrar-se al Parc de la Ciutadella de Barcelona un festival multitudinari que ha quedat com el punt culminant en la fugaç però influent trajectòria del Grup de Folk. El diumenge 27 de maig molts dels seus integrants es reuniran per tornar a cantar i fer cantar tothom. 

El migdia d'aquest dimecres 23 de maig bona part del Grup de Folk es va reunir al CAT de Gràcia per presentar la reunió que protagonitzaran el proper 27 de maig a la tarda al Parc de la Ciutadella, com a cloenda de la Tamborinada que organitza la Fundació la Roda.

"El 1968 érem una mica caòtics", admetia Jaume Arnella tot just després d'assajar, "però el 2018 ja ho hem esmenat i som caòtics del tot". Josep Maria Camarassa, que va fer de coordinador i mànager del col·lectiu, apunta en la mateixa línia quan recorda: "Mirava de posar un cert ordre al desordre constant del grup". En un pla més reivindicatiu, Jordi Batiste ha reivindicat "la vigència del Grup de Folk i el seu missatge enmig de l'ofensiva feixista i repressora que estem vivint. A vegades penso que estem encara pitjor que fa cinquanta anys, perquè al festival de la Ciutadella van venir els grisos però no van atonyinar ningú". I Arnella rebla el clau: "Ara mateix hi ha gent que ha entrat a la presó per pensar el mateix que jo. I volen fer entrar a la presó gent pel sol fet d'haver fet una cançó. Davant d'això, hem d'estar al costat de la faràndula, sempre".

Gabriel Jaraba ha volgut posar en relleu la importància que va tenir l'editor Àngel Fàbregas en l'eclosió i la promoció del col·lectiu: "Va ser un visionari. Des d'El Hogar del Libro va començar a fer els cançoners, i després discos amb els segells Als 4 Vetns, Diábolo... Ell va ser qui va aconseguir el permís governatiu per fer el festival a la Ciutadella, encara no sé com". Eduard Estivill, per la seva banda, ha citat una frase del periodista Donat Putx que defineix què va ser, i sobretot què és, el Grup de Folk: "Volien canviar el món i no ho van aconseguir, però com a mínim el món no els ha pogut canviar a ells". Lluís Maria Panyella, que fa cinquanta anys no va ser a l'escenari, però sí entre el públic, valora especialment que de la mà d'aquells joves va entrar als Països Catalans tot el món musical del folk, encarnat en figures com Bob Dylan, Joan Baez i Peter, Paul & Mary.  

Tots ells, a més d'Oriol Tramvia, Pau Riba, Jordi Pujol, Montserrat Soler, Consol Casajoana, Isidor Marí, Albert Batiste, Montse Domènech, Jordi Marquillas, Albert Guitart i Ricky Araiza, participaran en una actuació on també hi haurà Els Cinc Dits d'Una Mà, recordant el mestratge de Xesco Boix, i Jordi Fàbregas recordant el també integrant del grup Ovidi Montllor. L'acte serà presentat per Jordi Pessarrodona i hi haurà il·lustracions en directe de Valentí Gubianas.

El repertori que han confeccionat (i que encara pot patir canvis, atesa la imprevisible naturalesa del grup) el formaran temes que van interpretar el 1968 i que han arrelat en el cançoner popular fins avui: "Ai adéu cara bonica", "Kumbaya", "Els macarrons", "El soldat universal", "El gripau blau", "Taxista", "La minyona de Reus", "Els temps estan canviant", "El noi dels cabells llargs", "No serem moguts", "Escolta-ho en el vent", "Puff el drac màgic", "Les rondes de vi"...