actualitat

Sense música no hi ha Patum

T'expliquem els detalls clau per entendre la festa popular que encén foc i música a la capital berguedana

| 30/05/2018 a les 12:00h

La Patum de Berga
La Patum de Berga | Adrià Costa
Seixanta dies després del Diumenge de Pasqua, la cultura popular catalana es mostra en la seva màxima esplendor a la capital berguedana. La Patum de Berga, que entaforarà a partir d'avui milers de persones a la plaça de Sant Pere, és icona de tradició i un clar exemple que sense música no hi ha festivitat. 

T'expliquem els punts clau que has de saber per conèixer la festa i l'estreta relació entre la cultura popular berguedana i la música que l'acompanya. Apte per a novells i per a freaks amb ganes de curiositats.

Els orígens de la Patum
Tot i que s'hagi atribuït l'origen d'aquesta celebració a motius pagans, historiadors com Ramon Felipó, especialitzat en la Patum de Berga, afirmen que tot té una explicació cristiana, concretament en el Corpus Christi català. Així, la Patum sembla que va sorgir dels entremesos de les processons que, tal com exposa Felipó, "eren elements que representaven l'antic i nou testament per atraure la gent". Aquestes mostres representades, segons el web oficial de La  Patum, es van començar a popularitzar "més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador" i van acabar sent el punt fort de la festa.
 

Les comparses
A partir dels entremesos de les antigues processons del segle XIV es van anar creant diverses comparses. En són moltes, i cadascuna té una organització interna i una història pròpia, molt arrelada a les famílies berguedanes. A més dels emblemàtics Gegants, s'hi troben els Turcs i Cavallets, que mostren la lluita dels cristians contra la Mitja Lluna, o les Maces (acompanyades de Sant Miquel i l'Àngel), que porten la batalla a un pla més metafòric: la confrontació entre el Bé i el Mal. No hi falten les mostres del bestiari popular català, en forma de Guites, i de la senyorial Àliga, que ofereix una de les cançons més distingides de la Patum i fa callar per complet la plaça de Sant Pere a l'espera dels primers passos de l'au.


També hi ha lloc per als Nans Vells, datats del 1853 i formats per quatre figures masculines que toquen les castanyoles, i per als Nans Nous, que es van introduir l'any 1891 i tenen dues parelles home-dona. Tot i això, la comparsa més emblemàtica és segurament la dels Plens, que actualment són fins a cent dimonis que salten envoltats de foc a la plaça de l'Ajuntament en una representació poc aconsellada per a primerencs.

 
La festa acaba després del pas de totes aquestes comparses amb el Tirabol, el moment àlgid en què els locals celebren la fi de la celebració en una expressió d'alegria conjunta amb una melodia que fa ballar les guites i els gegants.  
 
La festa, per parts
La Patum conté diverses mostres populars i una nomenclatura digna de manual. Les Passades són els recorreguts de dimecres i dissabte que, segons Felipó, "es feien per anar a buscar les autoritats i per homenatjar les cases dels administradors". D'altra banda, la Patum de Lluïment és dijous i diumenge de Corpus a la sortida de l'església (11 h), i la Patum Completa es realitza els mateixos dies a la nit. En totes dues edicions hi actuen totes les comparses, amb excepció dels Plens, que s'afegeixen a la de la nit per fer petar el foc. Una altra divergència es troba en el nombre de Maces que hi actuen: si a la de Lluïment hi salten vuit maces amb música, a la nit només ho fan quatre i al ritme del tabal. 

Els músics fan la Patum
Les comparses, però, no ballen si no és amb algú que hi posi la música. Segons el llibre Músiques de la Patum (Llibres de l'Índex, 2008), la primera referència que es troba de la presència de músics al corpus català és del 1626 en un llibre de comptes municipals. Però tot i que les melodies actuals són, la gran majoria, obra de destacats músics de la zona que en van fer versions, hi ha un únic instrument que ressona per tot Berga durant la Patum: el tabal. El seu repicar és la banda sonora sempre present a la festivitat, també des dels seus primers temps. Les bandes encarregades que tots aquests himnes berguedans es puguin ballar i entonar actualment són la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga.


La Patum 2.0
Hem sentit mil vegades la cançoneta que diu que el Corpus Christi berguedà està massificat, però ignorem que, segons Felipó, "el període més massiu va ser de l’any 1974 al 1978, i encara ara no s’han igualat les xifres d’aleshores". Part d'aquesta gran afluència actual de visitants es deu també a la introducció de música contemporània per completar la festa i per adaptar-la als nous temps, motiu pel qual aquest any la Patum portarà les actuacions d'Urra, Senyor dels Llamps, La Terrasseta de Preixens, Discípulos de Otilia i Balkan Paradise Orchestra.

Balkan Paradise Orchestra. Foto: Arxiu de l'artista

Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, r, tabal, cultura popular, Patum, Berga

COMENTARIS

Patum

Patumaire pixapi, 30/05/2018 a les 14:39

Molt ben explicat tots els pormenors d'aquesta festa tan nostrada!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.