Aquesta primavera han florit molts de concerts de Jansky arreu del món. Una part d'aquests són a festivals de poesia, a Sant Feliu de Llobregat, Barcelona i Mallorca però també a París. Heu consolidat el projecte d'electrovèrsia?
Laia Malo: Ser presents en tants festivals de poesia ens anima a pensar que, com a mínim, no anàvem errats definint la nostra pròpia etiqueta, però d'aquí a considerar-ho consolidat potser hi ha un bocí. El que és segur és que nosaltres no podem separar la música de la paraula o el concepte, així que ens encanta trobar-mos davant un públic o uns programadors que entenen i gaudeixen d'allò 'poètic' en tota la seva amplitud. Ens sentim molt còmodes sent la festa final dels festivals de poesia i la nota poètica dels festivals d'electrònica.
Què és el que més us inspira d'aquesta comunió conceptual entre poesia i música electrònica?
Jaume Reus: De portes endins ens inspira molt agafar aquests dos conceptes i distorsionar-los, treure'ls de context, difuminar-ne les fronteres i ampliar-los. La interacció entre aquestes dues arts ens permet crear amb molta llibertat. Tot el joc i l'experiment que podem fer a partir del concepte so-paraula, ritme-significat, timbre-sensació... per nosaltres és molt divertit i ric alhora. I de cara a l'exterior el que realment ens motiva és imaginar un romàntic en èxtasi gràcies a un beat sincopat o un clubber enganxat a un vers.
D'aquests mesos de 'Jansky World Tour', ens podeu explicar la vostra experiència a Corea o al Marroc? Hi ha algun moment per destacar?
J.R: La convidada al Festival Jazzblanca ens va fer molta il·lusió perquè és un festival molt bèstia que dura una setmana i que mescla el jazz pur amb projectes que juguen amb aquest concepte. Durant el dia eren tot virtuosos del gènere i a la nit trobàrem grups com St. Germain o Morcheeba. A nosaltres ens programaren per tancar un dels dies i l'acollida del nostre espectacle va ser meravellosa i un final de festa inoblidable.
L.M: Quan vaig explicar que el nou senzill començava amb un vers de la Divina Comèdia de Dante hi va haver uns crits i uns aplaudiments que ens van fer sentir que érem al lloc on havíem de ser.
Arran dels vostres viatges heu conegut projectes o artistes que us haguin sorprès? Heu descobert electroversers?
J.R: Amb en Marco Mezquida hem anat coincidint els darrers anys i la veritat és que té una manera d'encarar la música amb la qual sentim molta afinitat. A Seül vam conèixer ST Fusion, de les Canàries i el Japó, i també ens va sorprendre com mesclaven un jazz bastant mediterrani amb poesia japonesa.
Apunteu que passat l'estiu vau estrenar el vostre següent àlbum. Com anirà tot plegat?
L.M: El proper divendres s'estrenarà a les plataformes digitals el senzill "Commedia", i al setembre publicarem el nostre tercer disc d'estudi, que es titularà Electroverse. Aquest cop s'encarrega de l'artwork el nostre admirat amic Dani Rubio Arauna, que, a més, juntament amb el coder Santi Grau, ha preparat unes projeccions meravelloses per al nou directe.
La darrera pregunta, la més poètica: Com a creadors, sou més de sentir el pensament o de pensar el sentiment?
L.M: Crec que som un de cada, per això ens complementem tant a l'hora de crear!
Properes parades de Jansky el 8 de juny al Festival de la Mediterrània, a Palma, i el 24 de juny al Marché de la Poésie, a París.
Apunteu que passat l'estiu vau estrenar el vostre següent àlbum. Com anirà tot plegat?
L.M: El proper divendres s'estrenarà a les plataformes digitals el senzill "Commedia", i al setembre publicarem el nostre tercer disc d'estudi, que es titularà Electroverse. Aquest cop s'encarrega de l'artwork el nostre admirat amic Dani Rubio Arauna, que, a més, juntament amb el coder Santi Grau, ha preparat unes projeccions meravelloses per al nou directe.
La darrera pregunta, la més poètica: Com a creadors, sou més de sentir el pensament o de pensar el sentiment?
L.M: Crec que som un de cada, per això ens complementem tant a l'hora de crear!
Properes parades de Jansky el 8 de juny al Festival de la Mediterrània, a Palma, i el 24 de juny al Marché de la Poésie, a París.
Foto: Pep Herrero
.gif)
.gif)
