El Festival Coordenades va celebrar el dissabte 16 de juny la primera edició, a la Bisbal d’Empordà. La idea de produir un festival d’un sol dia que servís de porta a la temporada estiuenca de festivals a les comarques empordaneses va sortir del cap de quatre joves bisbalencs amb ganes d’organitzar concerts a la seva ciutat. Una de les ciutats del país amb més músics per metre quadrat –sovint batejada com el ‘Liverpool català’–, no podia quedar sense el seu festival d’estiu. Amb un temps rècord, el Coordenades obria les portes a l’antic Camp de Futbol de la Bisbal, amb un disseny d’espai creat pel músic Carles Sanjosé (Sanjosex) i que donava al festival una dimensió molt humana.
 
L’activitat musical del festival es va organitzar en dos escenaris, que van anar alternant les actuacions musicals per evitar les pauses. Va encetar els concerts a l’escenari principal Itaca Band, una banda que continua aquest estiu la presentació del seu darrer disc, Explosiva (Halley Records, 2017). A continuació, el bisbalenc Pau Blanc –un dels alma mater del festival– va presentar a casa les cançons del seu debut discogràfic, El jou (Right Here Right Now, 2017). Tornant a l’escenari principal, els vendrellecs Buhos van oferir la seva descàrrega festiva de hits amb aroma festivaler que va donar pas al concurs de Suu, amb una banda competent que va interpretar les cançons del seu debut, Natural (Halley Records, 2018).
 
De tornada a l’escenari principal, va ser Ramon Mirabet qui es va posar a la butxaca els assistents amb un concert molt ben treballat que, esclar, va tenir el seu moment àlgid amb la interpretació de “Those Little Things”, la cançó de l’anunci d’Estrella Damm 2016, que va ser corejada pel públic. Mirabet va convidar a pujar a l’escenari un altre músic bisbalenc, Miquel Abras, amb qui ja havia col·laborat a la cançó “Injustícia” del disc Per amor a l’art (Música Global, 2014). Va ser el torn perquè el DJ Kharloss Selektah escalfés el personal amb la seva bateria d’èxits dancehall, que van donar pas a l’actuació de Macaco.
 
El barceloní Dani Carbonell i la seva banda, liderada per la guitarra de Muchacho, van fer un repàs dels èxits de tota la seva carrera –com un corejadíssim “Moving”– i una aclucada d’ull al Coordenades amb “La república de la tramuntana”. Una actuació mil·limetradíssima que va acabar amb el “Killing in the Name” de Rage Against the Machine; un concert competent, tot i que un pèl fred, que va precedir l’actuació del quintet bisbalenc Medusa Box. Rock psicodèlic i solvent amb el qual van presentar les cançons del seu darrer disc, Nothing Behind All of These Masks (Entrebotones, 2018).
 
El públic més jove va quedar-se al recinte del festival per escoltar la descàrrega sonora de La Pegatina, en la posada de llarg del seu Ahora o nunca (Warner, 2018). El Coordenades tancava la seva primera edició amb la partipació del DJ de Flaixbac i presentador d’El matí i la mare que el va parir, Carles Pérez. Ritmes discotequers per tancar la festa ben amunt.
 
La primera edició del festival pot tancar-se amb un balanç positiu. Els serveis del festival van funcionar perfectament, les actuacions van començar a l’hora prevista, no es van registrar incidències i l’ambient era distès i familiar. Possiblement caldria haver dimensionat la primera edició del festival a una escala més possibilista. D'una banda, la circulació entre espais era molt còmoda, però de l’altra, la sensació durant tot el festival era que hi faltava gent. Tot i això, l’experiència per al públic va ser del tot positiva, i esperem que permeti assegurar continuïtat al festival.