Les actuacions de la franja matinal es van centrar en bandes de folk i del circuit balear amb un públic molt familiar, i aquestes van ser precedides per altres directes més festius i de majoria juvenil més cap a la tarda-vespre. D'entre els artistes que van agafar els micròfons, destaquen noms rellevants del panorama musical dels Països Catalans com David Carabén de Mishima, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, així com bandes de renom d'origen basc com Berri Txarrak.
Un dels moments més àlgids del concert al Palma Arena es va produir quan Pablo Hasél va cremar fotografies del rei d'Espanya, fet que es va repetir durant l'actuació de la banda de hardcore KOP. Malgrat no va arribar a haver-hi un ambient de tensió, amb el directe de Soziedad Alkoholika les barreres de seguretat que separaven l'escenari del públic es van anar empetitint.
Tot i això, una de les aparicions més aclamades i aplaudides va ser la de Valtonyc, que va pronunciar a través de les pantalles gegants del marcador de l'estadi un discurs combatiu on deia coses com que "l’escala repressiva que vivim i patim actualment és fruit de veure com els consensos, agafats amb pinces, del Règim del 78 ara cauen 40 anys després". El raper feia referència a la cançó de "L'estaca" de Lluís Llach quan afegia que "aquesta estaca només caurà amb lluita i perseverança".
El concert organitzat per Acallar va tenir com a base les reivindicacions per la llibertat d'expressió però les fites musicals en van compartir el protagonsime. Va ser precisament Albert Pla, que va pronunciar el discurs més incendiari de la vetllada, qui va introduir la banda més esperada amb la seva cançó "Antònia Font". Pau Debon, cantant de la formació illenca del mateix nom, el va acompanyar i junts van donar pas al moment amb més enrenou entre el públic. Antònia Font van tornar als escenaris amb vint minuts de concert, prou per aconseguir que els assistents entonessin a l'uníson alguns dels seus temes més emblemàtics, com "Alegria", "Wah Yeah!" o "Robot" i en recordessin l'essència festiva.
Antònia Font a Acallar. Foto: Tomàs Moya