cròniques

Versos, veus i postes de sol al Poesia i +

Joan Miquel Oliver i Maria Arnal i Marcel Bagés van protagonitzar el darrer cap de setmana del festival maresmenc

| 12/07/2021 a les 16:00h

Maria Arnal i Marcel Bagés
Maria Arnal i Marcel Bagés | Anna Tisora
"Més poesia, si us plau". Aquest és el lema del festival que enguany ha celebrat la quinzena edició, essent un dels festivals de poesia i música més consolidats i referencials de Catalunya. El Poesia i + té seu a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, però s'estén per tota la comarca del Maresme, amb una programació que es fixa en les noves veus de la poesia catalana i un seguit de propostes musicals, teatrals i artístiques que exploren nous territoris. Després que l'any passat es dugués a terme de forma semitelemàtica, aquest 2021 el festival ha recuperat completament la presencialitat, i ha apostat per un format de distàncies curtes, interdisciplinari i comunitari.

Els mallorquins Maria Jaume o en el seu torn, Salvatge Cor; la banda empordanesa del moment, La Ludwig Band; el trio dels Països Catalans, Marala; Anna Andreu acompanyada de Marina Arrufat; Lu Rois i la seva amarga delicadesa; el duet arrelat de Magalí Sare i Sebastià Gris; Ferran Palau, presentant el seu darrer àllbum; el també mallorquí i membre d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver, amb el seu projecte en solitari; els barcelonins Maria Arnal i Marcel Bagés o el cantautor Pau Vallvé són alguns dels artistes de l'àmbit musical que aquest estiu han passat pel festival Poesia i +. Però això no és tota la música que ha sonat en els diversos escenaris repartits per la comarca costanera, ja que gran majoria de les propostes poètiques també portaven acompanyament musical.

DIVENDRES DE S'HORABAIXA I FAMILIARITAT
La primera comoditat que ens vam trobar tan sols entrar al carrer de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac va ser poder aparcar just davant del recinte, en un pàrquing habilitat per als assistents al festival. Era divendres 9 de juliol, i el Poesia i + es preparava per a l'antepenúltima jornada de l'edició, però lluny de semblar baldada, l'organització es mantenia atenta, resolutiva i positiva en la múltiple tasca de fer del festival un lloc segur i lliure de possibles contagis, alhora que un espai de tranquil·litat, natura i cert luxe per a gaudir de les propostes programades.

A les desenes de colors florals del parc de Can Muntanyà de la Fundació Palau, se li van sumar els colors de les mudes de totes les persones que de mica en mica es van anar asseient a les cadires que rodejaven l'estany de davant de l'escenari del Poesia i +, on amb puntualitat, pujarien la poetessa Blanca Llum Vidal acompanyada de Los Sara Fontán. El seu recital va ser llarg però lleuger, una simbiosi de memòria històrica, consciència social i rimes que l'endolcien.
 

Joan Miquel Oliver Foto: Marta Garcia Cardellach


El canvi d'escenari va coincidir amb el canvi d'astre. Quan va ser el torn de la lluna, Joan Miquel Oliver va enfilar-se a l'escenari amb un quimono d'estampat primaveral, la seva ja habitual gorra i els seus dos músics de confiança a banda i banda; Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria. El trio va interpretar cançons del darrer disc del mallorquí, així com alguna de les més venerades de l'àlbum Surfistes en càmera lenta (Blau, 2006). Finalment, va tocar "Per a totes ses mamàs", del disc Elektra (Discmedi, 2018), que l'autor va dedicar a una de les noies del seu equip de tècnics per felicitar-li l'embaràs. L'actuació, de gairebé dues hores, va ser emotiva i de trajectòria planera, encara que interrompuda de tant en tant per alguna de les bromes característiques del músic de Sóller.

METEORIT LLUMINÓS AL PARC DE CAN MUNTANYÀ 
L'endemà a la mateixa hora era el torn de Maria Arnal i Marcel Bagés, que s'apoderaven de l'escenari del parc de Can Muntanyà després de la nit de poetes que van protagonitzar Teresa d'Arenys, Míriam Cano i María Eloy-García. El duet barceloní es presentava aquesta vegada sense els acompanyaments vocals de Tarta Relena, oferint al públic de Caldes d'Estrac una actuació més íntima però no menys intensa que les que acostumen a fer en la gira de presentació de Clamor (Fina Estampa, 2021). Maria Arnal es passejava descalça per un escenari de dimensions gairebé insuficients per a la seva magnitud musical i interpretativa. Entre les noves melodies de Clamor, s'hi van sumar algunes de les més reconegudes de la banda, com "La gent", "A la vida" o la seva versió de la tradicional valenciana "Dansa del vetlatori", "Ball del vetlatori", també inclosa en el seu anterior àlbum -45 cerebros y un corazón (Fina Estampa, 2017)-. A més, el duet va interpretar amb especial emoció "Canción total", una cançó que tal com van explicar, havien estrenat en directe en aquell mateix escenari ara fa uns anys. 
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, festivals, maresme, poesiai+, Joan Miquel Oliver, Maria Arnal i Marcel Bagés, crònica, cròniques

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.