Relleu de pioners com At Versaris, El Dísop o El Nota, després de tres maquetes en què s’ha erigit com un dels màxims exponents del rap en català, aquest setembre Senyor Oca debutarà oficialment amb Cant de pagès (Right Here Right Now, 2018). Guanyador de l’última edició del Sona9, on tothom va quedar atrapat pel poder captivador de les seves rimes, el col·lectiu barceloní liderat per l’MC de qui pren el nom ha donat forma a deu temes que sorprenen per la seva diversitat. El hip-hop orgànic és el fonament sobre el qual ha erigit les seves creacions, apuntalades amb préstecs del trap, el drum’n’bass i el reggae.

Què és el ‘rap de la terra’?
És un concepte que vam crear quan vam començar però que ha acabat fent-se més gran, gairebé com una escena. És com un sentiment molt pròxim que s’ha fet seu fins i tot gent que no coneixem. Mola molt! Al principi estava molt sol. Amb el temps, i de mica en mica, he anat descobrint que hi havia un raper a Lleida que feia una cosa semblant a la meva. Després, un altre a Sabadell. I així s’ha anat teixint una xarxa. Ara sí que podríem dir que hi ha un panorama de rap en català, fins i tot a Mallorca i al País Valencià. És més, a València ens passen la mà per la cara.


Amb tres maquetes que havien funcionat molt bé, per què vau decidir presentar-vos al concurs Sona9?
Ens ho vam prendre, no diré com un joc, però gairebé. Coneixíem el concurs però ens sobtava que gairebé no hi hagués rap. Va ser així com vam decidir provar-ho, però sense cap tipus de pretensió. Més aviat vam voler aprofitar l’experiència per fer concerts. Però tot va anar evolucionant i creixent, començant pel mateix grup, perquè vam anar incorporant nous elements musicals en el nostre directe i crec que va funcionar. Penso que vam aportar una dosi de novetat, frescor, alguna cosa diferent al concurs. Amb tot el respecte del món, crec que ja començaven a estar cansats de tant grup de pop-folk.

I vau guanyar.
Va començar com una broma però ràpidament ens vam adonar que allò anava seriosament, i més quan vam aconseguir passar a les semifinals. No et dic res quan el vam guanyar. Ens vam currar molt i molt el directe. Crec que el Sona9 ens ha ajudat a créixer com a grup i a aconseguir un so més orgànic. 

Aquesta evolució quedarà reflectida al nou llarga durada?
Crec que sí. Per a nosaltres el disc és com una explosió mental, perquè amaga tots els estils que ens nodreixen. D’una banda té rap molt ortodox. També té trap, però amb unes veus molt orgàniques, res d’autotune. Hi ha un tema reggae que ha quedat brutalíssimament bé. I tres o quatre cançons més on ens apropem als sons del drum’n’bass. Tot això acompanyat de col·laboracions brutals. 


El disc es dirà Cant de pagès. No hi ha una imatge més antagònica que el rap, una música totalment urbanita, i el món rural de la pagesia.
Parlar de pagès és fer-ho de l’arrel, dels orígens. És com fer la volta on som ara i tornar allà on vam començar. El Cant de pagès és com un nou inici, és com ens sentim presentant el que serà el nostre primer disc ‘oficial’. És molt fort, perquè si busques Cant de pagès a internet, et surt una tonada pagesa de les Balears. És impressionant, perquè és com un mantra molt sentit que van repetint.

No és un bon moment per al hip-hop i la llibertat d’expressió a casa nostra.
Gens ni mica. Però tinc l’esperança que les coses de mica en mica aniran canviant cap a millor. Em nego a creure que cinc violadors puguin ser al carrer i un raper com Valtonyc hagi hagut d’exiliar-se a Bèlgica. M’agrada pensar que som en un punt d’inflexió i que tot anirà tornant al seu lloc. Hi ha d’haver un canvi de mentalitat.