Dagoll Dagom ha anunciat que el seu nou espectacle estarà basat en les cançons de Lluís Llach i es dirà Maremar. El nom escollit és el d’una cançó emblemàtica i el de l'onzè disc d’estudi, editat per Ariola l'any 1985, del cantant de Verges –el catorzè si també hi comptem el fals directe Ara i Aquí (Movieplay, 1970) i els imprescindibles A l’Olympia (Movieplay, 1973) i Barcelona. Gener de 1976 (Movieplay, 1976)–.

Maremar és un disc marcat per la mort de la mare de Lluís Llach, Maria Grande, el 30 de juliol de 1984, en plena composició del disc. La presència de la mare es nota principalment a les quatre primeres cançons del disc, disposades a la cara A i que a més són les que han esdevingut més populars: “Maremar”, “El cant de l’enyor”, “Nin non”, “Un núvol blanc”.


“Maremar”, un joc de paraules entre el mar sempre present i la mare absent, es convertiria en una de les cançons indispensables en el repertori llachià, com “El cant de l’enyor”, una composició inspirada en motius melòdics del Misteri d'Elx, molt més recordada per la col·laboració vocal de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell que no pas pel títol de la peça.  “Un núvol blanc”, per la seva banda, va conèixer una versió en castellà en la veu d'Ana Belén i va donar títol a un dels seus discos, 26 grandes canciones y una nube blanca (CBS, 1989).

La impossibilitat de trobar un espai adequat a Barcelona per a la presentació del disc va tenir dues conseqüències. La més immediata va ser que Maremar es va poder escoltar en directe abans a Madrid que a Catalunya. El Palau d’Esports de la capital espanyola va acollir, el 13 de maig de 1985, la presentació oficial del disc. La segona conseqüència va ser espectacular, ja que va dur Lluís Llach al Camp del Barça. Va ser el 6 de juliol de 1985 i va ser un concert memorable que va deixar un doble disc –Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (Ariola, 1985)– i un DVD com a llegat.