‘El cor de la Costera, el poble dels socarrats’ és Xàtiva, la ciutat que el 1707 va ser arrasada i cremada per les tropes de Felip V de Borbó dirigides per François Bidal d'Asfeld, i els habitants de la qual van ser deportats a la Manxa. Tot i això, la ciutat va renéixer de les cendres i ha donat alguns habitants il·lustres, especialment en el camp de la música: Raimon, Bruno Lomas, Manuel Miralles (Al Tall), Tio Fredo, Feliu Ventura… Un dels més actius és Pep Gimeno ‘Botifarra’, un autèntic col·leccionista de saviesa popular i profund coneixedor de cançons tradicionals i frases fetes i de dites d’origen popular.

Botifarra acaba de presentar un nou disc, A banda i banda del Mediterrani (Temps Record, 2018), enregistrat a dues veus amb Ahmed Touzani, un músic nascut a Tànger que toca el llaüt àrab i el violí i canta. Prové d’una família amb tradició musical i el seu oncle havia tocat a l’Orquestra Andalusina de Tànger amb El Lebrijano. La trobada ha posat encara més de manifest el que tots dos ja sabien: que la música tradicional de banda i banda del Mediterrani és la mateixa.

"El dia que vaig conèixer l’Ahmed em va dir una cosa que se’m va clavar molt endins en el cor: 'He vingut a escoltar-te moltes vegades perquè quan tu cantes, jo sent el meu poble cantar'." És el mateix que havia experimentat Botifarra fa uns anys. "Jo vaig fer la mili a Ceuta i la música andalusina m’ha agradat sempre. Feia les guàrdies al barri del Príncipe i al costat hi havia una mesquita. El muetzí cantava des del minaret però jo no el sentia a ell, sentia el Tio Batiste. Era igual."



Tots dos han confeccionat un repertori amb cançons tradicionals compartides i cadascú el canta en la seva llengua. Tot va començar a partir d’"El copeo d’Ontinyent": "Un dia Ahmed em va sentir cantar 'El copeo' i em va dir 'esta cançó, nosaltres la cantem quan els nuvis ixen de la mesquita, la cantem igual'. Després vam veure que això també passava amb els cants de batre i en moltes altres músiques".

El disc, per tant, és en àrab i en català, cosa que ha comportat algunes crítiques a Botifarra. "Hi ha gent a qui no agrada que al disc hi haja l’àrab. No entenc per què, no em cap al cap. És com el tema de la immigració, que em reventa les tripes. Sempre dic que no vullguera veure’m dins la pell d’eixa persona, perquè eixa persona voldria estar en sa casa i treballant en sa terra. La gent s’ha de conscienciar que això que està passant, que la gent s’està morint enmig de la mar, no hi ha dret, és una injustícia. És que ja no recordem quan els nostres pares van marxar a Alemanya o a la verema? Tots anaven a robar? Jo no vull fer de justicier però vull que la gent tinga memòria i que sàpiga el que està passant a la Mediterrània."

Mirant al futur, Botifarra confessa que ja gairebé ja ho té tot fet: "L’únic repte que em queda i que sí que m’agradaria fer és un disc amb cançons per a xiquets, que en sé moltes. Algunes són de la càbala, dels jueus".