El grup format per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual va arribar a publicar 18 discos de llarga durada en català als que cal sumar-hi recopilatoris, regravacions i senzills. Les seves lletres, sempre plenes d'humor, iròniques i amb melodies encomanadisses, van fer de La Trinca una llegenda inconfusible del panorama musical català. La seva decisió de gravar discos en castellà –traduccions d'algunes de les cançons catalanes i només adreçades al mercat de fora de Catalunya– els va donar una gran popularitat a l'Estat espanyol. Van fer costumisme amb Festa Major i van cantar als més menuts amb L'orgue de gats. Però sens dubte, els seus trets més característics van ser un humor de traç gruixut amb connotacions sexuals i un compromís rotund amb la catalanitat i la democràcia. Cantar i triomfar en llengua catalana i amb missatges tan crítics, va ser per ells la manera de fer de La Trinca un grup en contra del règim franquista d'aquells temps.
La Trinca Foto: Arxiu Josep Maria Mainat
Els 10 CD’s que es troben en la reedició, reprodueixen fil per randa els primers LP originals publicats per Edigsa. Una col·lecció que consta dels àlbums: Tots som pops (1969), Festa major (1970), Trincar i riure i L'orgue de gats (1971), Xauxa (1972), Ca Barret i Mort de gana (1973), Trincameron (1975), Opus 10 (1976) o Vestits de milionari (1977). Al mateix temps, es publica també una caixa que inclou la col·lecció completa amb els 10 CD's presentats en format digipack i amb les portades originals.