El Teatre Municipal Xesc Forteza de Palma ha estat l'espai d'acollida per a les presentacions de disc de nombrosos cantautors illencs. Hi han presentat àlbum enguany Damià Oliver, Biel Font o la nouvinguda Aina Martí, entre altres. Hi posarà el punt final, com a regal anticipat de Nadal, el palmesà Tomeu Quetgles, que presentarà avui el seu darrer treball.

Ens trobem davant el desè disc del músic mallorquí, Bolles de foc i bolets sagrats (Edicions Top Manta, 2018), certament una fita molt important per a una carrera artística de més de vint anys. El disc ha estat gravat en format de trio, però al concert d'avui el palmesà es farà acompanyar d'una bona tropa de col·laboradors: Pau Mas a la bateria, Carles Seguí al baix elèctric, Adrià 'Bimbo' a la trompeta, Pere Joan 'Pepo' Montserrat al saxo, Maria Vermella i Natàlia Gascón als cors i Gerard Seguí al violí. A banda, Aina Pasqual s'encarregarà d'acompanyar algunes cançons a la dansa i Jordi Nadal farà el mateix però amb les projeccions i visuals.

Després de l'assaig general d'ahir, el músic està tranquil: "Amb els anys els nervis me'ls prenc d'una altra manera, abans me sortia el cor per la boca i ara, quan noto els nervis, penso –genial! més energia per demà!–, com si la pogués acumular, com si fos una bolla de foc de Son Goku!".



"Bolles de foc i bolets sagrats" és la cançó que ha donat títol a l'àlbum i és una de les peces més especials d'aquest directe: "Aquesta és una de les cançons que més ens fa ganes interpretar. És com una marató de cançó. Li hem donat una vida diferent de la del disc, afegint-hi metalls i cors. A més s'hi sumarà la part de dansa d'Aina Pasqual". Serà un espectacle únic i irrepetible per sentir les cançons del músic palmesà en gran format, algunes de les quals tenen ja, com la seva carrera, vint anys i han sobreviscut de manera orgànica i amb dignitat el pas del temps. El mateix Quetgles ens fa un resum del que ha suposat la seva trajectòria musical, "Hi ha una idea molt curta que sempre me ve al cap, persistir és guanyar. Això no és esport, només el fet de ser-hi ja és un punt. Crec que sense la música em sentiria aïllat, la música em relaciona amb el públic, i amb els altres músics. Quan les viscictuds vitals es fan cançons, penso que la música es màgia".