Amb silenci comença, i amb silenci acaba. A Lorca li dolen els homes i la terra, i en la veu trencada de Joel Minguet els versos del poeta granadí sonen acabats de desenterrar. Amb dues guitarres, una de les quals comprada l'any 2001 a Màlaga, l'intèrpret treu la sorra de sobre els poemaris de Federico García Lorca i n'obre les pàgines de radiant joventut. Sobre desig, laments, futur i cervells tacats de tinta ("Encrucijada"), el primer punteig de cordes obre pas a un cosmos de desig i experiències poètiques a través de la interpretació de poemes i cartes.

L'espectacle Lorca de la sala Versus Glòries articula l'amistat del poeta amb Salvador Dalí a partir d'una guitarra i d'una única veu, que se submergeixen en els inicis del surrealisme i en les onades inspiradores del municipi de Cadaqués. Suau i sensible, la música que acompanya els poemes de l'obra, recopilada al disc Lorca (autoeditat, 2018), no eclipsa les paraules (ni el cor calent) de Lorca, n'acull la sensibilitat. De fet, és precisament amb una peça que fa al·lusió a la guitarra, també anomenada pel poeta "corazón malherido por cinco espadas", que Minguet inicia el recital. 

 

Com si es tractés d'una lliçó de literatura, l'intèrpret posa en context el públic i relata els fets més importants de la biografia del poeta. Visita amb les seves explicacions la Residencia de Estudiantes on va allotjar-se Lorca i on va tenir contacte amb intel·lectuals com Alberti i Buñuel i, sobretot, treu el cap per la finestra i els aires de la ciutat de residència de Dalí. De fet, el fil principal que segueix i musica Minguet és la història de flirteig i motivació artística entre ambdues personalitats, de la qual surt la proliferació d'escrits del granadí, així com del pintor en sorgueixen les seves obres pictòriques. Fins i tot, afirma Joel Minguet, van animar-se a practicar cadascun la disciplina de l'altre. 

Des de Cadaqués, el mar somrient de lluny ("Balada del agua del mar") presagia el final de plor. Lorca va ser afusellat per homosexual i roig, d'això Minguet no en fa poesia, diu la veritat sense afegir-hi additius. I també sense música, perquè de vegades l'absència d'aquesta també és necessaria. La sala Versus Glòries reviu la mort del poeta a mans dels feixistes. El tors de Minguet es desploma, cauen els seus braços i mans apuntant al terra i el negre de les parets es recrea en el silenci d'un assassinat que aquest 18 d'agost de 2019 farà vuitanta-tres anys que es va cometre.

La del divendres 15 era la sisena funció de l'obra, que abans havia passat pel Teatre Romea i que es podrà veure a la sala Versus de Glòries fins al 22 de febrer.