Cossos despullats i molta cura. A les aigües del pantà de Sau no només s'hi banya un poble oblidat, ho fan també els 5.000 caps i els 10.000 braços i cames que reneixen cada matí després de nits d'eufòria, cançons preferides i amors d'un sol ús. Al festival Bioritme, l'aigua és l'àgora on es comenten els concerts de la matinada anterior i on es creen les expectatives dels que vindran. 

L'ordre del dia de dijous 22 d'agost va reunir amants del rap que sucaven els peus al pantà mentre comentaven el flow dels grups que inauguraven la setena edició: Homes Llúdriga van encendre la vetllada de hip-hop amb les rimes conscients i absorbents del darrer disc, Pampallugues (autoeditat, 2019), una dosi que acabarien de completar les omnipresents Tribade i les seves tisores esmolades contra el feixisme. Les extremitats remullades dels més puntuals a la cita de Vilanova de Sau acabarien de gaudir de la nit amb els directes d'Ebri Knight i La Sra. Tomasa.
 
Bany diürn per a tots els públics amb els directes d'Alidé Sans, Xiula i Mabel Flores, el divendres 23 d'agost, que anticiparien l'èxit jamaicà d'Auxili i de les ja indispensables del Bioritme Roba Estesa, amb les quals l'escenari es va omplir de presència femenina, ja que les del Camp de Tarragona van fer pujar totes les treballadores de la cita: artistes, tècniques i programadores. El punt extens de l'assemblea diària a la vora del pantà, però, no va estar tenyit de lila, tot al contrari. Dies després de l'actuació de SFDK, la comissió de gènere del Bioritme ha emès un comunicat en què expressava que no tornaria a comptar amb els sevillans perquè havien tingut una actitud "ridiculitzadora" vers les responsables de la comissió. 

Les orelles es llevaven el dia 24 amb sabor a Jamaica i amb noves reunions aquàtiques protagonitzades pel punk-rock de Mafalda i el reggae, aquesta vegada descafeïnat, d'Adala & The Same Song Band, que va revifar al final de l'actuació amb els estrambòtics balls i les fermes consignes polítiques del vocalista Guillem Simó. Ben a la vora del pantà, un altre Carib s'erigia com espai per compartir bons comentaris: l'espai de sound system oferia, des del migdia, magnífiques sessions de dub. A vegades, el més inexplorat i menys massiu amaga perles com Leaving Babylon. 

L'últim dia no seria menys que els anteriors: de fet, seria més. Els culs que hores abans acabaven d'assecar-se després del bany de tarda, es mobilitzaven a ritme de reggaeton i cúmbia amb Tremenda Jauría. Un escàndol dels bons: rotllanes de dones deixant-se a la sort del perreo, de l'autotune i dels clams feministes. Altrament dit, les dones havien pres la pista de ball i cridaven a Maluma i tants altres músics masclistes que "Tú no eres mi papi". Fins i tot Panxo, líder i cantant de Zoo, faria una petita incursió al reggaeton col·laborant amb la banda madrilenya abans del seu directe de rap electrònic. Oques Grasses, per descomptat, posarien el punt final a una nit de veu afònica i a una cita pionera a ensenyar a consumir des d'una perspectiva sostenible i, sobretot, feminista. La cura és la meta.