Enmig de virus, mort i confinaments, la cultura batega encara. Avui estrenem una de les cançons que formaran part de La veu de la muntanya (La Llàntia, 2020), l'imminent nou disc de Xavier Baró. I el cantautor d'Almacelles ens la presenta a la seva manera: amb pensaments punyents i sense tòpics. 



Sovint passa que les situacions extraordinàries fan ressignificar un poema o una cançó. O potser simplement es potencia i se n'accentua el missatge. Sigui com sigui, des del seu confinament, Xavier Baró ha escrit aquests pensaments a propòsit de la lluminosa cançó "Un cor on ancorar", una de les cançons incloses al nou disc, gravat al costat del multiinstrumentista Héctor Beberide:

"La pèrdua d’una cosa o algú et fa valorar-ho des de fora. I pot passar que ho lamentis i et culpis a tu mateix per no haver-ho cuidat millor, amb més sacrifici, passar per damunt de tu mateix; i això és difícil, sovint estem cegats per la nostra insensatesa i manca de visió".

"L’amor quan és una força que et posseeix, et treu del món, com una droga poderosa. Tot ho veus transfigurat. És un altre senyal que tenim un esperit transcendent que no es troba a gust en aquest món materialista on tot està codificat. Estem fets per viure sense brida i ser feliços, no per ser súbdits d’uns miserables, tancats en coves sense finestres".

"Al final, l’únic que demanes és un cor càlid que t’aculli i deixar-te de somnis extravagants. Plantar la tenda i penjar el barret a la porta".

"Com el que estem vivint en aquests dies. Ens ho han pres tot, el virus i els dirigents. No sé si amb bon criteri o no, però de sobte trobem a faltar unes coses i altres ja se les poden quedar. Ara resulta que la resposta del poder és dir-nos que la crisi, quan s’acabi el confinament, serà duríssima. Això és tot el que ens saben dir? Des d’aquesta calma forçada, no ens adonem que no volem seguir per aquell camí de finances i buidor? No estem aprenent res més que cantar als balcons i aplaudir? No és un bon moment per construir-nos una vida millor, apartada d’aquest sistema podrit que no sap de poesia ni bellesa ni el que és que el cor canti?".