En un acte protocol·lari al Saló de Corts del Palau de la Generalitat Valenciana, Raimon va oficialitzar la donació del seu patrimoni a la seva ciutat natal, Xàtiva. A més, també va anunciar la constitució d’una fundació que durà el nom del cantant i de la seva esposa Annalisa Corti, la persona que sempre ha estat al seu costat i que li ha fet de representant i mànager.

A banda de l’extensa documentació sobre la feina literària i musical de Raimon, el llegat també inclou immobles a Barcelona i Xàbia, obres d'art (entre elles d’Antoni Tàpies, Joan Miró, Andreu Alfaro, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans, etc.) i una gran biblioteca.

El desig del cantant és la construcció d’un Centre d'Activitats Culturals que conservi la memòria de la seva obra però que al mateix temps sigui sensible al present i futur. Per a tal efecte, l’ajuntament ha posat a disposició de la Fundació un espai al Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva.

Raimon ha estat un dels cantants que més ha internacionalitzat la Nova Cançó. Va ser el primer a cantar a l’Olympia, el primer a publicar discos a països com els Estats Units, Uruguai o l’Estat francès; va cantar poetes medievals i va popularitzar l’obra de Salvador Espriu; i és autor d’himnes generacionals com “D’un temps, d’un país”, “Jo vinc d’un silenci” i sobretot “Al Vent”.


A l’acte celebrat a València hi van assistir, entre altres autoritats, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i el ministre espanyol de cultura José Manuel Rodríguez Uribes, però no hi havia cap representant de la Generalitat de Catalunya malgrat que una part del patrimoni del cantant, l’arxiu audiovisual, ja va ser cedit a la Filmoteca de Catalunya el 2015.