Ja fa anys que l’escena catalana es projecta arreu del món amb nous artistes de músiques urbanes, de Rosalia a Bad Gyal o Pimp Flaco. El panorama del rap’n’trap en català és l’estil que més creix –només el 2019 es van publicar prop de 150 referències, cinc vegades més que fa quatre anys– i cada cop afloren més noms joves i de qualitat. 

El duet mataroní The Tyets, liderat per Xavi Coca i Oriol de Ramon 'Derra', va debutar al Sona9 amb la mixtape Trapetón (autoeditada, 2018), una fusió de trap, reggaeton, reggae, latin, tecno-house i dembow. Ara presenta el primer disc, El pipeig (Luup Records, 2020), una versió més madura i treballada del seu particular 'trapeton'. Desgranem el projecte conversant amb ells.



Després d’onze senzills, una mixtape i diferents col·laboracions presenteu el primer disc. Com heu arribat fins aquí?
Derra: Hem hagut de treballar moltíssim, més del que havíem hagut de currar fins ara. El temps que teníem abans per gravar un senzill s’ha multiplicat per deu i ha estat molt intens. Al mateix temps, també ha estat molt guai perquè hem pogut crear un projecte més extens, amb més cara i ulls, i estem molt contents amb el resultat.

Què significa el títol El pipeig?
Xavi: És un concepte que ja hem utilitzat molt en el nostre entorn. La majoria de les cançons del disc tracten sobre el fet de sortir de festa, estar amb els amics i sobre temes amorosos... Al final tot acaba sent un 'pipeig'. Pots 'pipejar' amb amics, buscant algú en una festa... Vam creure que era un concepte adient tenint en compte el significat del disc. 

Quan vau començar us vau presentar com un grup que feia 'trapeton', una fusió inventada de trap i reaggeton. Encara us representa aquesta etiqueta?
X: Ha madurat una mica però tot acaba sent el mateix concepte, perquè sempre ens ha agradat barrejar diferents estils musicals en una sola cançó. Per això considero que seguim fent 'trapeton', però potser ara és més madur, ha anat progressant.



Les cançons parlen de sortir de festa, d’estar 'pipejant’ pel carrer… Com afrontareu aquest repertori en època de confinament o postconfinament?
D: El fet d’estar a casa ens va servir com a al·licient. Alguns temes els vam fer confinats, com "Supermanco" i, sobretot, "Innobar", que parla d’una nit de festa al Clap, la nostra sala de referència. La cançó la vaig escriure tancat a l’habitació, davant l’ordinador i intentant pensar en una nit imaginària.

X: També hem volgut provocar i renegar contra la pandèmia escrivint cançons que parlen de sortir de festa, perquè estàvem tancats.

Quin tema representa millor The Tyets?
D: Jo soc molt fan de les cançons-èxit com "Hammaking", "Menorca" o "Vilapiscina", amb un aire tropical. Per això aposto per "Txarango al Canet Rock" –amb La Fúmiga–, que té aquest rotllo dins el disc.

X: Totes les cançons de The Tyets representen una faceta. Triar una cançó se’m fa difícil, però estaria entre "Innobar" o "Bebesita". 



Pots llegir l'entrevista completa al número 310 de la revista Enderrock.