entrevistes

David Carboneras: «Imagino un públic escàs, però curiós i sense prejudicis»

Parlem amb el músic, exOvidi Twins, i el seu nou projecte musical N340 amb què fa una volta a la música tradicional

Amb la nova formació acaba de publicar l'àlbum '48'

| 19/01/2021 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, entrevista, Ovidi Twins, N340
N340
N340 | Arxiu
Es diu David Carboneras, en el món de la música es coneix com a Garcieta i es va donar a conèixer ja fa uns anys amb Ovidi Twins. Ara acaba de presentar 48 (autoedició), el primer disc del seu projecte en solitari anomenat N340. Al seu bandcamp defineix així el projecte: “Folk Core bord que poua en la rítmica dels ternaris: Castanyoles carregades de reverb i dub a 6/8. Groove sabor a pebrella. Jotes plenes de brutea. Guitarrons distorsionats. Valsos coixos. Música M.I.D.I.terrània. Un cantaor que no és cantaor i que escriu lletres d'amor".

Una explicació com aquesta necessita algun aclariment.
La idea principal del projecte és treballar els ritmes ternaris valencians. Bé, no només valencians perquè la jota i el fandango, per exemple, també es toquen a altres territoris. La música anglosaxona, que és el que més s’escolta, és a base de ritmes binaris. Volem reivindicar aquest patrimoni. Li vam dir folk core perquè és un nom que va sorgir entre amics i ens va fer gràcia.

Fa molt de temps que ho prepares?
Tinc les cançons fetes des de fa prop de cinc anys. Ha estat un procés molt lent. Vaig parlar amb Pau Miquel Soler (Arthur Caravan) i li vaig demanar ajut. Ell em va donar un contrapunt i ha ficat mà en algunes cançons. I seguidament vam passar a gravar amb un altre amic, que és Cato (Pelandruska). Cato és dolçainer, saxofonista, toca diferents instruments, però des de fa molt de temps que es dedica a gravar i produir. Ha tocat molta música tradicional i té la visió dels tècnics de so i es flipa amb loops, reverbs i tot això. Nosaltres tres hem estat el nucli de treball.



En directe sereu vosaltres tres?
No ben bé. Vindran el Raül Calatayud i la Llúcia Palacios de Pelandruska, el Xavier Learreta, que va estar molt temps amb Ovidi Twins, el Manel Mengual… És un grup de col·legues, que som gent a qui ens agrada molt el folklore, però no som puristes i ens agrada mesclar-ho tot una mica. Ens hem criat amb Kortatu, Mano Negra, AC/DC i Al Tall.

Quin tipus de públic t’imagines?
Un públic escàs, això ja t’ho avanço. Un públic que tinga un poc de curiositat, que tingui pocs prejudicis, que li agrade la música tradicional, però que busqui alguna cosa més…

Ovidi Twins s’ha desfet per sempre?
Jo ho vaig deixar perquè necessitava un canvi vital. Estèticament m’agradava molt, però ja em cansava una mica. Al País Valencià hi va haver gent que no ho va entendre i ens catalogava com a grup de catxondeo. Per nosaltres l’humor no era un fi en si mateix, era una de les moltes cares que teníem.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.