estrena

Pol Fuentes rendeix homenatge a ​«La dona»

Estrenem el nou clip del cantautor barceloní en què reivindica la figura femenina portant a la música les vivències de la seva pròpia família

Pol Fuentes: «M’obessiona la memòria de les meves pròpies vivències»

| 08/03/2021 a les 13:30h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, La dona, Pol Fuentes, estrenes
Fotograma del clip «La dona» de Pol Fuentes
Fotograma del clip «La dona» de Pol Fuentes
El cantautor barceloní Pol Fuentes va descobrir a finals del 2020 un planeta més del seu univers sonor: Saturn negre (Picap). Entre les 12 cançons que el configuren, el músic hi va voler incloure una que reconeix la figura de la dona, la labor de cura sovint tan oblidada, i tot un seguit d'imposicions amb què ha hagut de carregar la dona històricament. I avui, pel dia de la dona treballadora, posa el seu granet de sorra a la causa avançant amb enderrock.cat en primícia el clip que acompanya la peça: "La dona".


El clip comença referenciant un fet significatiu i simptomàtic, des del punt de vista de Fuentes, de com s'ha oblidat o menystingut històricament les dones: el moment en què, per llei, es va normalitzar l'ús dels dos cognoms (el del pare i el de la mare). Tot i que els problemes que enfronten les dones "són molts", reconeix el cantautor, "el cognom és un símptoma més" de com es relega a les dones i com mentre en desapareix el seu cognom, i amb ell la seva "existència i virtuts", perviu el del pare. "Avui dia, malgrat que la llei hagi canviat, moltíssima gent ni es planteja posar primer el cognom de la mare, i els que ho hem fet som una minoria absoluta", admet Fuentes.

Malgrat tot, Pol Fuentes no vol acaparar l'atenció ni ser portaveu del feminisme, i menys un dia com aquest. "La posició de quan un home ha de parlar sobre feminisme no és fàcil. Amb aquest vídeo i aquesta cançó m'he volgut limitar, per respecte a la complexitat del tema, a parlar com a hereu d'un cognom de dona", explica. "No ho he fet des d'un punt de vista teòric per parlar de feminisme, perquè crec que en aquest sentit, més enllà del que jo pugui pensar, tinc certa prudència: no és un tema de què pugui parlar de primera mà com algú que sí que ho viu directament, però sí que creia que podia parlar directament com a familiar, com a persona que està entremig dels cognoms. Les paraules que utilitzo a la cançó no són tretes d'un manual, sinó de l'observació de la meva família. De veure qui s'ha ocupat més, per exemple, de les cures".
 

Pol Fuentes Foto: Juan Miguel Morales


Així, "La dona" és un tema que es fixa sobretot en els preceptes que s'han imposat a les dones al llarg de la història, tot i que, com s'afanya a lamentar-se l'autor, "tot el que s'hi explica segueix passant". Ha estat amb els anys, però, que se n'ha anat adonant. Des de ben jovenet, explica que va militar en política, en organitzacions obertament de caràcter feminista, però que així i tot, ell i molts companys no acabaven d'entendre la complexitat i magnitud que ara veu que té. Ho exemplifica amb una anècdota del 2002, quan amb l'organització van anar de voluntaris a ajudar amb el desastre del chapapote conseqüent del naufragi del Prestige. La televisió pública s'hi va apropar a cobrir-ho i van comentar en clau d''humor' com els nois se n'havien sortit "prou bé amb això de fer-se el llit". "No recordo, llavors, que ni jo ni ningú penséssim 'quina barbaritat acaba de dir el presentador'!", admet.

En preguntar-li, per això, de quina manera pot contribuir la seva visió o aquesta cançó a la causa feminista, Pol Fuentes s'afanya a aclarir que no té "cap pretensió de res. Més que res, perquè la meva proposta és minoritària, no és comercial ni amb aquesta voluntat de moure gent. Hi ha una cosa que sí que em va fer il·lusió i és que una noia em va escriure dient que havia començat la seva tesi de dret sobre igualtat de gènere amb una cita d'aquesta cançó! Però no hi ha cap intenció al darrere, precisament per la prudència i respecte cap a la complexitat del tema, i no ser el típic home que es posa a parlar de feminisme i pixa fora de test". Així mateix, comenta que va fer aquest tema per treure coses de la seva pròpia família de les quals encara no havia parlat. "Escriure les lletres de les cançons, més que tenir pretensions de fer un gran himne, m'ajuda a estructurar-me el cervell, i posar en el meu propi mapa mental i familiar la meva mare, les àvies, les bèsties... i com han estat les seves vides". Però més enllà de per ell mateix, també l'ha fet pel seu fill.

Transcripció de l'entrevista a càrrec de Sheila Berrocal Fernández

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.