Cançó per cançó

'Carrer' d'Ebri Knight, cançó per cançó

Repassem, una per una, les onze cançons que el grup presenta en el nou disc

L'admiració mútua d'Ebri Knight i Talco

| 12/03/2021 a les 10:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Ebri Knight, cançó x cançó
Ebri Knight
Ebri Knight | Arnau Carbonell
Al bell mig del Maresme, Ebri Knight va néixer fa 15 anys amb el nom de Nota Negra, anagrama del seu poble d’Argentona. Carrer (Maldito Records, 2021) arriba després de cinc discos com una proclama que beu de cants col·lectius i energia compartida. Tot i la pandèmia, constituïts com a cooperativa i amb la implicació de desenes de micromecenes, han facturat una dosi d’autoestima a base de punk-folk de combat amb producció de Mark Dasousa. Repassem tot el recull, fil per randa, amb els protagonistes.

1. “Pau”



"El tema que obre Carrer segueix l’essència reivindicativa d’Ebri Knight. Un cant contra l’autoritat, la conformitat i el poder abillat amb els elements característics de la banda. El preludi del disc".

2. “Carrer”



"Dona nom al disc. El carrer és l’espai on tenen lloc les lluites i on les persones es fan grans. Fresca, enèrgica i viva, es diferencia pel seu aire de reivindicació popular. “Carrer” és el combat, la festa i la memòria on tot comença".

3. “Aire”



"L’evolució cap a un estil més fresc queda plasmada a “Aire”. Un cant a favor de l’alliberament personal i col·lectiu ple d’optimisme, que cadascú es pot fer seu segons el moment que visqui. És com agafar aire per tornar a començar."

4. “La fira”



"Aporta la sonoritat balcànica del disc amb una aposta per l’univers pop fusionat amb el punk-rock i el folk. Els maresmencs llancen una dura crítica dirigida al quart poder i contra la manipulació que exerceixen sobre la gent alguns mitjans de comunicació".

5. “La Pacha”


"La Pacha és un ésser sobrenatural dels pobles indígenes dels Andes centrals que fa referència a la terra. A l’equador del disc hi ha la cançó més internacionalista, que representa una mà parada a una de les regions més calentes del planeta amb referència a lluites polítiques i socials".

6. "Tot el que ens queda”



"És la cançó més èpica del disc. Suau, tendra i necessària en un treball de tall contundent".

7. “Supervivència”


"El sextet mescla ingredients amb una base electrònica, guitarres aflamencades, melodies clares i concises i un contrapunt vocal femení. Declaració d’intencions que clama contra el poder i a favor de l’autogestió i els barris".

8. “Palau de vidre”



"La metàfora que fa es refereix a l’espai des d’on els racistes observen el món. La lletra s’inspira en el moviment Black Lives Matter".

9. “Estima la música, odia el feixisme”



"És la cançó més explícita del disc, la segona part de “Palau de vidre”. Aborda l’essència de la formació: punk-rock a cor obert capaç de moure places i carrers".

10. “Tornar”


"Dedicada a totes les exiliades i exiliats del nostre país. És una abraçada musical, amb essència pop i textures càlides, per a totes aquelles persones perseguides per les seves idees".

11. “Al vostre costat”



"El camí es clou amb dues peces que aboquen un missatge farcit d’optimisme, de cants col·lectius i de força. Un himne èpic pensat per aquelles persones properes que han dotat de sentit ple el seu projecte. “Tornar al vostre costat” és l’epíleg d’un viatge polític, social i musical".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.