cançó per cançó

'Llunes de Plutó' de Caïm Riba, cançó per cançó

Repassem, una per una, la novena de cançons que conformen el nou treball discogràfic del cantautor balear

Caïm Riba: «La meva filosofia a la vida és acceptar les adversitats amb un somriure»

| 19/03/2021 a les 15:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, cançó x cançó, Caïm Riba
Caïm Riba
Caïm Riba | Glòria Castellví
Caïm Riba publica un nou àlbum amb 9 temes inèdits que comparteixen el paraigua de la quotidianitat, l'esperança i l'adversitat. Llunes de Plutó (RGB, 2021) es configura a cavall entre l'estudi i el home-studio de l'artista, que durant el confinament va endur-se alguns dels estris d'enregistrament a casa per poder seguir amb el procés de gravació que havia hagut d'interrompre. El nou compendi compta amb la veu de Nadia Foutina -que contrasta particularment amb la de l'autor-, qui també l'acompanya als directes fent cors i tocant l'ukelele. D'altra banda, Pol Cruells, també col·labora i comparteix de nou els escenaris amb Riba, completant així la formació dels directes. Parlem amb Riba per conèixer cadascuna de les Llunes de Plutó.



1. "Un dia perfecte"
"Un dia perfecte és una cançó que vaig compondre ja fa uns anys i a la qual no trobava el format adequat, i de tant en tant la recuperava i pensava... Aquesta cançó m'agrada, fes-la funcionar! Crec que l'hauré provat amb uns 10 estils diferents, i n'hauré fet unes 30 versions fins a arribar a la que he publicat. És un homenatge a la quotidianitat, un cant romàntic a gaudir d'un dia tranquil en què no passa res fora del normal, però en què tot és bonic. Pel videoclip he volgut fer un petit homenatge a la gent gran, que ha estat molt damnificada per aquesta pandèmia, i de pas reflexionar sobre el fet de portar tota una vida compartint-ho tot amb algú".


2. "A la ciutat"
"La vaig compondre a les acaballes del confinament i està inspirada en la sensació que tenies en passejar per la ciutat quan encara era buida i tranquil·la, i de com, d'alguna manera, et feia reflexionar sobre el model de sistema. Musicalment, he volgut fer un homenatge a Daft Punk, que fa poc ha anunciat que ho han deixat".


3. "Buscarem cargols"
"A través de la imatge de dos amics d'infància que busquen cargols, he volgut fer una oda a l'amistat, a compartir el dol, a tenir una espatlla on recolzar-te...".
 
4. "Ciutat de flors"
"Aquesta és la cançó que dona nom al disc. En algun moment es va dir "Fins a les llunes de Plutó", però vaig optar per "Ciutat de flors" que em sembla molt bonic també. En la línia de la cançó "Nararai" o "Mentides de joguina", aquesta cançó ens porta fins a les llunes de Plutó a través de viatges que fa el nostre cap quan trenca amb els paràmetres de la lògica i es deixa portar per la imaginació".
 
5. "Em sembla bé"

"Aquesta és la darrera cançó que vaig compondre i curiosament ha estat la primera a veure la llum. Va sortir com un coet. És un cant a superar les adversitats amb un somriure. 
Volia una sonoritat visceral que de mica en mica s'anés omplint de colors. Una cançó enèrgica i que transmetés bon rotllo, tot i tenir algun missatge agredolç. Tot canvi et porta un costat de creixement personal, i mantenir la positivitat i el bon temperament m'ajuda a gaudir el moment i tenir certa estabilitat emocional".


6. "Voldria"
"En aquesta cançó li faig una aclucada d'ull al meu pare i a la seva cançó "L'home estàtic" amb el vers "les orenetes que fan niu als meus cabells". Originalment era una balada, així que la que he inclosa en el disc es podria dir que és una remescla. L'original és molt bonica, però volia un disc més animat i tampoc m'hi acabava de sentir còmode amb l'estil, així que vaig fer aquesta remescla".
 
7. "A mitja ombra"
"Un dia de confinament, després de tres dies de mal temps, la Maia (la meva filla gran) i jo preníem el sol mentre llegíem al balcó, i mentre notàvem el sol a la cara ens vam transportar a Es Caló, Formentera, on l'estiu passat havíem sargantanejat llegint davant del mar. M'identifico molt amb la sonoritat d'aquesta cançó, com em passa amb "Guspira" del disc anterior. Melancolia, dolçor, el tempo del cor, una sonoritat mig electrònica mig orgànica...".
 

8. "De mica en mica" 
"No he tingut mai clar sobre què cantava "de mica en mica creixerà dins meu". Pot tenir diverses interpretacions, com moltes cançons, però finalment vaig decidir incloure la frase final de "i de mica en mica caurà" en al·lusió al càncer. Musicalment, l'important en aquesta cançó és el flow, que et porti i se t'endugui, com un batec que et va transportant fins que et deixa anar".
 
9. "Benvinguts"
"Aquí parlo de l'eterna recerca personal per trobar el nostre lloc, un lloc on sentir-nos tranquils, estables i en harmonia amb l'entorn i amb un mateix. Tot i que em costa identificar-m'hi, m'encanta aquest rotllo folk i country que et fa sentir alegre, i també se m'escapa una mica en altres cançons del disc".
 
10. "Onades d'un vell temps"
"En aquesta cançó vaig una mica més enllà en la reflexió que faig a "A la ciutat" sobre el model de societat, i ja m'imagino una humanitat que ha perdut la seva hegemonia i deixa pas a un nou cicle. Musicalment, també té aquesta àurea semblant a "De mica en mica", que et porta i que se t'endú, però amb un altre estil".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.