Entrevistes

Nuri Total: «Hi ha tantes visions sobre la maternitat com mames al món»

Parlem amb Nuri Total sobre 'Ay madre', el nou treball discogràfic que presenta acompanyat d'un llibre amb il·lustracions

| 29/03/2021 a les 10:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Nuri Total, Ay Madre, entrevistes, entrevista, actualitat
Nuri Total
Nuri Total | Arxiu de l'artista
Ay madre (Pol·len Edicions, 2021) és el quart treball de Nuri Total. Després d'un temps dedicant-se a espectacles per a públic familiar, el nou projecte arriba dirigit, de nou, a una audiència més adulta. La cantautora decideix, aquesta vegada, donar forma a la seva creativitat acompanyant el CD d'un llibre il·lustrat per Aina Sallés. El recull de 12 temes tracta sobre la maternitat i tot allò que implica, incorporant des de cançons tendres fins a crues, passant per algunes amb tocs més humorístics. Parlem amb Nuri Total perquè ens descobreixi més la seva obra. 



Com i per què decideixes tractar la maternitat com a tema vehicular del projecte?
Durant el primer confinament, quan ja feia dos mesos que estàvem tancats, estava que pujava per les parets. Recordo pensar: "o començo a fer algun projecte que m'ompli de veritat o m'agafarà alguna cosa". Escriure cançons m'omple molt, m'ho passo pipa, i m'ajuda a entendre'm una mica més. Vaig veure ràpidament que tenia moltes ganes de cantar sobre la maternitat i va ser com obrir una aixeta, no vaig poder parar d'escriure cançons sobre aquest tema. Em despertava de matinada amb cançons senceres al cap, no podia parar. Per mi escriure cançons és una manera de sanar i col·locar coses que sento.

Per què esculls presentar-lo sota un format de llibre-disc? 
Tenia moltes ganes d'unir la música i les lletres sobre paper, em semblava un projecte molt més bonic i rodó. M'agrada molt escriure i em feia il·lusió poder publicar el disc i el llibre junts. Va ser molt fàcil perquè tant l'editorial Pol·len Edicions, com la il·lustradora Aina Sallés van dir que sí amb els ulls tancats, i ha quedat una edició preciosa amb unes il·lustracions brutals.


Combines instruments que van des del violí o la guitarra fins a l’acordió.
Són instruments que m'agraden molt i que, quan m'imaginava les cançons, sonaven dins el meu cap. Tenia moltes ganes de treballar amb els músics que han format part del disc: em venia molt de gust que fossin ells els que posessin la música a les meves cançons. Independentment de ser uns músics fantàstics, també hi ha molta qualitat humana al darrere i va ser molt bonic el procés de gravació a l'estudi, molt fàcil i molt fluid.

L'àlbum està ordenat segons algun criteri concret que ressalti els alts i baixos que comporta la maternitat? 
Les tres primeres cançons del disc per mi sí que tenen un ordre concret. Tot comença amb "Maldito tabú", que parla de l'embaràs; segueix amb "He fet poesia amb el meu cos", que parla del part, i després ve "Ay madre", que parla del postpart. A partir de la quarta cançó hi apareixen molts altres temes, però em vaig guiar més per la sonoritat de les cançons que no pas pel contingut de les lletres. El disc conclou amb "La gente pesada", que volia que fos l'última cançó perquè acaba dient "yo me canto el mantra, hago lo que puedo y lo que no puedo, pues yo no lo hago". És una frase que m'he repetit molt en moments de dubtes i pors, i m'agradava que el disc acabés així, resumeix bastant el que he sentit amb la maternitat.


El fet de tornar a dirigir-te a un públic adult en aquest nou àlbum ve d'una voluntat de normalitzar algunes situacions? 
La veritat és que no he tingut mai cap objectiu de reivindicar o visibilitzar res. Tota la creació de les cançons i tot el camí que he fet fins ara ha estat un bàlsam, una manera de posar paraules a sensacions i vivències i, sobretot, una forma de sanar a través de la música. He gaudit moltíssim tot el procés creatiu; no tenia cap pretensió més enllà de fer cançons. Sí que és veritat que ara m'està escrivint molta gent i m'agraeixen que posi paraules a sensacions o situacions que no són gaire visibles, que no estan normalitzades... i em fa molt feliç perquè no m'ho esperava. Ho agraeixo moltíssim. 

Què destacaries d''Ay madre'?
Que està fet des d'un lloc molt fràgil i que hi ha molta veritat. Però és la meva visió, una mirada més i, al final, hi ha tantes visions sobre la maternitat com mames al món.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.